El meu heroi anònim és un dels meus monitors del Club d’Esplai Jovent.

Té 21 anys. Quan tenia uns 10 anys, els seus pares es varen divorciar i ell va haver d’ocupar-se d’anar i tornar d’escola amb el seu germà petit, fer-se el menjar i ocupar-se d’ell. Després, quan era més gran, amb uns 16 anys, volia anar a un campament, però com tant ell com el ser germà anaven al club d’esplai i volien anar al campament, la seva mare no podia pagar els dos campaments, així que va xerrar amb un dels seus monitors i aquest li va pagar el campament a canvi que ell anàs a fer feina al seu taller durant un temps. I així ho va fer.

Ara, segons la meva opinió, és un dels dos millors monitors que tenim, perquè és un al·lot que sempre està somrient, ajudant-nos, fent bromes, jugant amb nosaltres… Si necessitam ajuda, ell sempre està allà per ajudar-nos en tot el que necessitem. Perd moltíssimes hores de la seva vida que podria utilitzar per a les seves coses en nosaltres, preparant coses per entretenir-nos i que ens ho passem bé dissabte a dissabte, excursió a excursió, acampada a acampada i campament a campament.

De veritat, puc afirmar que és un gran al·lot, un al·lot excel·lent amb qui es pot confiar per a qualsevol cosa i passar-t’ho realment bé.

Aina Ensenyat, 2n ESO C

Anuncis