20161115_121004reduida 

Susana Fernández, Marina Llaneras, Paula Roig I Laura Rullan (*)

 

Alguns dels aspectes més rellevants de l’exposició que Miquel Salamanca ens va presentar el passat dia 15, dia de Sant Albert, a la sala d’actes de Sa Riera foren aquests:

Dels estudis sobre el canvi climàtic es dedueix que els nostres  padrins varen viure amb un grau menys de temperatura  que nosaltres. També s’ha comprovat mitjançant testimonis de gel de les capes de neu de l’Atlàntida o de Groenlàndia, que fa milions d’anys l’atmosfera terrestre tenia una concentració menor de diòxid de carboni que l’actual, que és d’un 0,033%. Una tona d’aquest gas emesa a l’atmosfera pot arribar a fondre 3m² de superfície antàrtica.

Com a conseqüència de l’efecte hivernacle, es produeix el canvi climàtic. Tot i que l’efecte hivernacle comporta a la Terra efectes positius (ja que sense aquest no hi hauria vida), també en comporta d’altres negatius com ara el desgel dels pols, l’augment de la desertificació i canvis en les estacions que afecten els éssers vius. Aquests fets condueixen a pensar que hauríem de posar solucions perquè sigui possible arribar a un desenvolupament sostenible.

Per això, s’han establert acords internacionals com per exemple la Conference of the Parties (COP). Els països que hi participen es reuneixen anualment amb l’objectiu d’impulsar i supervisar l’aplicació del Conveni i continuar les converses sobre la manera més assenyada d’abordar el problema. En la tercera conferència es va signar el Protocol de Kioto (1997), el qual suposà el primer pas per posar un límit a les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Així, els registres del 2012 mostren una caiguda del 1,3% a tota la Unió Europea respecte a l’any anterior.

Si es compara amb dues dècades enrere -1990, l’any base per als càlculs de Kyoto- Europa ha aconseguit reduir un 19,2% les seves emissions. Contràriament,  s’observa com països com la Xina, els Estats Units i la Índia (aquest darrer en via de desenvolupament) utilitzen un excés de combustibles fòssils en lloc d’energies més netes. D’altra part, països com França i Japó utilitzen sobretot energia nuclear que no emet diòxid de carboni, però genera molts de residus. També cal esmentar que les reserves de petroli s’estan esgotant fet que tard o d’hora ens obligarà a utilitzar altres fonts d’energia.

Degut a aquests fets, s’han dut a terme algunes experiències, com a Cargary (Canadà), on s’ha començat a capturar diòxid de carboni quan passa per uns filtres amb hidròxid de sodi. Tot i el gran avanç que això comporta, no és un projecte viable econòmicament. Sembla que la tècnica de reforesta resulta molt més econòmica i preferible a l’hora de dur-la a terme, ja que si reforestam allò que hem deforestat aconseguirem recuperar els organismes que hem eliminat anteriorment i que permeten la fotosíntesi. L’energia solar o l’eòlica també poden resultar alternatives vàlides.

(*) Alumnes del 2n curs del batxillerat científic de l’IES Son Rul·lan de Palma.

Anuncis