Moltes vegades hem sentit als mitjans de comunicació que les persones, més concretament els famosos, duen a terme determinades accions per guanyar doblers. Amb la paraula “accions” no penseu que em refereixi a treballar per aconseguir doblers. L’assumpte no va exactament per aquí.

Si feim cas de la ràdio, la televisió o el diari, pareix que les persones només ens movem per doblers i, per això, podríem dir que tots tenim un preu. Els polítics són corruptes i els jutges es deixen subornar, per exemple. Un altre exemple podria ser: els assassins a sou. En aquests tres exemples veim que es posa un preu per fer el que es fa o per aconseguir el que es vol. Els polítics volen ser cada vegada més rics i poderosos; els jutges, si és possible, volen guanyar més doblers, tot i així de manera il·legal; i els assassins posen un preu que consideren vàlid per poder matar una persona.

Les persones tenim un preu malgrat que aquest no siguin doblers. Hi ha casos en què sí, com el dels polítics. En canvi, si no anam tan enfora i miram al nostre voltant podríem posar un altre exemple: una mare que diu al seu fill que si l’ajuda a fer tal cosa li comprarà el llibre que vol des de fa temps. En aquest cas, el fill es posa un preu per fer allò que li demana la mare i aquest preu és el llibre. Aquest mateix exemple el podríem posar canviant el llibre per uns pocs doblers i seguiria havent-hi un preu. Sempre n’hi ha un.

En definitiva, podem dir que en general i sempre amb excepcions les persones, quan podem, aprofitam fer una determinada acció per rebre qualque cosa a canvi, ja siguin doblers o una cosa material, i allò que obtenim és el preu que hem donat per fer el que hem fet.

Potser en llegir això pensau: “No tots tenim un preu”. Però, pensau-ho un altre pic. És possible que tots tenguem un preu i no ho sapiguem encara.

Marta Serra Mingorance, 4t D

Anuncis