Rita Medina

Professora del cicle formatiu

Resultat d'imatges de la passejadora de gossosNa Manuela és una estudiant universitària que guanya uns dinerets passejant cans. La protagonista va explicant qui són els seus clients, així com el seu xicot, detallant irònicament i càlidament les característiques físiques, a què es dediquen i l’entorn on es mouen cada un d’ells, així com el tracte que rep.

IMPRESSIÓ: Tot i estar escrit en valencià es pot seguir la lectura perfectament. És una novel·la simpàtica i que te fa agafar ganes de seguir l’exemple de la protagonista, ja que per davant de tot, na Manuela és una jove molt sencera i altruista, capaç d’ajudar a les persones de forma admirable si creu que s’ho mereixen.

Rita Medina Taltavull

Tomeu Ramis

Professor de Llengua i literatura catalana

Es tracta d’un dels llibres del darrer Barthes. Despreocupat aparentment per les qüestions semiòtiques, l’autor reflexiona sobre el sentiment amorós, en un llibre escrit com si fos un diccionari de conceptes, idees o situacions relacionades amb l’amor. Cada capítol té una o dues pàgines i hi ha títols com: la carta d’amor, l’espera, la gelosia, etc.

Publicat l’any 1977, va ser un èxit immediat, cosa que poc es devia esperar ningú. Els semiòtics eren capaços, doncs, d’atreure també el gran públic.

En recoman aquesta versió en català de l’editorial Àtic dels llibres del 2015. L’obra es deixa llegir i és entretinguda. Les referències literàries hi són tothora presents. El Werther de Goethe n’és l’obra més citada, i també d’altres com Stendhal, Proust, etc. Hi trobareu situacions poc probables avui en dia com quan Barthes és al forn fent coa i està nerviós perquè espera una trucada de la persona estimada i frissa per tornar a casa i poder-la contestar. Avui en dia tendria mòbil i el neguit, aparentment, ja no existiria.

Bon Sant Jordi,

Tomeu Ramis

Xisca Valentí

Professora de Llengua i literatura catalana

Resultat d'imatges de desig de xocolata

És la història de tres dones unides en el temps per la seva passió per la xocolata i que tenen com a vincle una xocolatera de porcellana.

L’autora aconsegueix que ens endinsem en cada història i ens fa emocionar i ens encomana una passió que és la seva i també serà la nostra. Una novel·la deliciosa que, de segur, no et deixarà indiferent.

 

 

Resultat d'imatges de la vida que aprencCapdevila fou un gran periodista, escriptor i productor de TV. Va morir d’una greu malaltia no fa gaire.

A la vida que aprenc trobareu temes que li són essencials: la salut, la condició humana,  les nostres maneres de ser i de fer…

En els seus textos hi apareixen la gent que estima: les infermeres, els educadors vocacionals, els professionals artesans, els optimistes lluitadors…

En definitiva es tracta d’una lliçó de vida que no et pots perdre i que et farà fruir en una reflexió plena.

Carme Rosselló

Professora d’anglès

Imagen relacionada

 

Zen en el arte del tiro con arco és un llibre que rellegesc quan me sent arrossegada pel tsunami de la vida moderna i necessit centrar-me. L’autor del llibre, el filòsof alemany Eugen Herrigel, relata en aquest llibre els seus sis anys d’aprenentatge de l’art del tir amb arc. El que Herrigel ens explica pot ser aplicat a totes les disciplines, així com a la nostra vida quotidiana.

Aquest llibre va arribar a les meves mans per casualitat; primer va ser una fotocòpia de la traducció italiana. Anys després, una modesta edició en castellà. Vaig deixar ambdues versions i mai me les varen tornar. Però aquest llibre estava destinat a quedar-se amb mi i, finalment, vaig trobar l’edició de Kier Gaia que té unes il·lustracions molt maques i citacions inspiradores d’altres autors. Aquesta versió és la que enguany present al lector adult amb motiu de la Festa del Llibre i que, per cert, no vos pens deixar…

Resultado de imagen de los cerezos en diciembreAls alumnes adolescents, els vull recomanar Los cerezos en diciembre, d’Ariel Andrés Almada en edició de Comanegra. Es tracta d’un conte inspirat en el Zen en el arte del tiro con arco, encara que l’autor no ho mencioni. Tampoc menciona les referències a històries que conta Jorge Bucay als seus llibres. El que sí explica l’autor  és que fa una adaptació lliure del conte tradicional del collar de perles. Que no mencioni aquestes fonts me va semblar ben lleig, qualsevol que hagi llegit els altres llibres se n’adonarà tot d’una. Malgrat aquest detall, crec que el llibre és recomanable per al lector jove.

Vos anim a llegir aquesta història que crec que vos ajudarà a superar els moments de tristor i d’apatia, de baixa autoestima i ganes de tirar la tovallola. A més a més, la portada és tan maca, que un es pot passar una bona estona contemplant-la. Feliç Sant Jordi!

Carme Rosselló Pons, abril 2018

Anuncis