Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Hola a totes i a tots,

Encara me´n record del dia que us vaig dir que havíem de fer un monòleg. No us va fer gens de gràcia!

Quan va ser el dia d´exposar-los vau expressar por, nervis, preocupació. Em va costar molt vendre el producte però va valer la pena. Avui en tenim els fruits.

A vegades, quan la meva imaginació vola, pens que potser un dia quan ja sigui més vella, em trobareu pel carrer i per ventura us vendrà el record d´avui, un dia especial.

Jo només us dic que aquests deu alumnes d´aquí darrere s´ho han passat molt bé: han patit, han rigut… i ara… tenen un nus a la panxa, però d´aquests bons. El cuc del teatre entra així, a poc a poc, no te n´adones i et va rosegant.

Ja us dic una cosa: independentment de com vagi i com surti la representació, l´objectiu, ara mateix, està ben acomplert. Heu demostrat que valeu molt i ha estat molt agradable fer feina amb vosaltres!

Mooolta merda!!!

Els exàmens

Sabeu els exàmens? Sí, aquestes proves escrites (orals, de vegades) que et donen els professors que et posen més nerviós que la primera vegada que vas al metge tot sol.

Quant a estudiar, hi ha dos tipus de persones: les que comencen a estudiar el mateix dia que el professor anuncia la data de l’examen (repassat amb exercicis, apunts, esquemes i a saber què més tenen per allà ficat) i les que ho deixam tot per al darrer dia, encara que ens hàgim d’estudiar set temes de tres assignatures diferents! Idò arriba el dia de l’examen – tothom està en tensió, es respira a l’ambient – i entres a l’aula. T’asseus i el mestre et dóna els fulls de la prova, poses el teu nom i comences a llegir les preguntes, a la vegada calculant mentalment a quina nota entre 0 i 10 aspires. Vas redactant les respostes, de moment tot bé, fins que arribes a la pitjor pregunta de totes, aquella que en llegir-la sents com si t’haguessin clavat un ganivet a l’estómac: “ … Justifica la resposta.” No, per favor! Això no! Que ara m’ho he d’inventar, és clar que no m’ho he estudiat! Un poc de pietat, Déu meu… Acabes l’examen derrotat, i tot d’una demanes als teus companys què han posat a un exercici determinat. I t’espantes quan veus que les solucions no coincideixen.

L’espera fins que et donen la nota és eterna, i quan per fi arriba el dia, veus a tots els alumnes amb cara d’espant, com si acabàs de passar un fantasma… El professor reparteix les proves i veus diferents reaccions: uns molt feliços, altres amb cara de circumstàncies, etc. Però, què li hem de fer? Ja tendrem més oportunitats d’aprovar, mentre no sigui tot de justificar la resposta…

Natalia Belchi Velàzquez, 4t D

La revista

Estava jo llegint una revista que me la va donar la meva amiga i

l´únic que em va dir va ser ”Hay una sección de tios en boxers”.

Bé, començ a llegir la revista i veus el típic tio futbolista, així, fent morros, agafant-se el botons de l´americana, o aquesta, que pareix que l´enlluerna un camió, o la millor, que pareix que diu ”Ostres aquest tio me sona però no sé de què” i t´adones que totes les fotos són en blanc i negre. Gires la pàgina i en blanc i negre, que val, jo sé que els tios no saben diferenciar els colors magenta, salmó, burdeos.… Però pareix que l´estan fent per als cans. Bé, gir la pàgina i veig dues pàgines plenes de rellotges, això pareix el Cashconverters, i la pregunta del dia: ”Qué reloj utilizar para una entrevista de trabajo”. Si te´n vas a una entrevista per cercar feina, a lo millor ja has venut fins i tot el rellotge. Vaig a l´índex, ja derrotada, i veig l´article de ”SEXO” pàgina 69. Bé, vaig a la pàgina 69 i posa en gran ”Como dar el beso perfecto”. Un beso, sí un beso, una BESADA. Una besada, senyors, no és sexe, si no t´has de dutxar després, no és sexe. Per últim, a la revista posa ”10 ejercicios y adiós barriga”. No, no, no se´n va, jo ja ho he xerrat amb ella i no se´n va. És més, l´únic exercici que conec és ”Pa´ dentro” quan veus l´ al·lota que t´agrada: ”Hola, que tal, muy buenas, me alegro…”. Se´n va i “uff, m´ ha costat, vatuadell”. Finalment, la revista la tir, quina bogeria de revista, Déu meu. Vaig pel carrer i veig la meva amiga, la de la revista i em diu ”Què, t´ha agradat la revista? Gens? En tenc una altra…” No ha acabat de dir la frase i surt més ràpid que el correcaminos.

AMANDA FERNÁNDEZ, 4tB

A l’aeroport

Heu pensat alguna vegada en tot el que passa des que arribes a l’aeroport fins que a la fi ets al teu destí?

Bé, el primer és anar a cercar la targeta d’embarcament. Un cop que arribes allà i fas tota la cua, vés a veure què fa la senyora per treure´t un maleït paper, però total, que te la donen i te´n vas a passar el control.

Arribes allà i que si lleva’t les botes, lleva’t la jaqueta, que si els líquids per un costat, els aparells electrònics per un altre. Total que quan el policia ja està content passes per la maquineta, i  piiiiiiiii,  control aleatori. T’agafen una tireta, te la passen per les mans i per la cintura per detectar si dus drogues.

Però què he d’anar jo a dur drogues!!!!

Però bueno, esperam els resultats i et diuen:

-Està tot correcte, tot perfecte, que tengui un bon viatge!

Tu te quedes mirant i pensant:

Pues sí que m’has fet perdre una bona estona de temps, so pardal “.

Ara anam a la porta d’embarcament. Camines, camines, no fa falta que vagis al gimnàs en una setmana, perquè  fas cames, i fas braç de tant que pesa la maleta, que mare meva!.

Total que t’asseus a la porta i…. esperes, esperes, esperes;  al cap de dues hores arriba l’hostessa i et diu:

-En breus moments començarem amb l’embarcament. Per favor, preparin la seva targeta i el seu DNI.

Entres a l’avió, t’asseus, te tornes aixecar per deixar passar el que es seu devora, tornes seure, i quan comença l’avió a caminar, venen les hostesses i et diuen:

-Sabem que molts de vostès ja ho sabran, però encara així prestin un moment d’atenció a les demostracions de seguretat.  L’avió està equipat amb vuit sortides d’emergència, dues a la part davantera de l’avió, dues a la part del darrere de l’avió i quatre sobre les ales.

Total que te fan la mateixa parafernàlia que tu ja te saps de cada vegada que vas amb avió.

L’avió s’enlaira, vola, aterra, i te fan un tour per les pistes de l’aeroport.

-Però a mi què m’interessen les pistes, si jo vull anar a veure la ciutat.

Així que fixau-vos en tot el que passa des que arribes a l’aeroport fins que a la fi ets al teu destí.

XISCA SASTRE PÉREZ,  4tD

Anuncis