N’ Estíbaliz Gallardo és una mestra i subdirectora de l’acadèmia de teatre MAX. Té 26 anys i pràcticament tota la seva vida, ha fet coses relacionades amb el món de l´ art. Ha fet moltes d’obres de  “Vaianna” fins “La casa de Bernarda Alba”.

 

Lucía: Bon dia Estíbaliz!

Estíbaliz: Bon dia!

L.: Ara, et faré unes preguntes relacionades amb la teva vida al teatre.

E.: Perfecte! Comencem.

L.: Què és per tu el teatre?

E.: Per jo el teatre és una forma de vida, és una forma d’expressar-se sent tu sense la necessitat de ser tu mateixa.

L.: Què és el que sents quan actues?

E.: Molta adrenalina, adrenalina i plenitud.

L.: Amb quin gènere el sents més identificada?

E.: Amb el gènere musical, perquè té tres arts reunides en una mateixa i pots ballar, cantar i interpretar a la vegada, és com la mescla perfecta.

L.: Per què de tots els treballs que hi ha, vares triar aquest?

E.: Perquè és un treball molt arriscat i a mi m’agrada molt el risc i perquè dins aquest treball puc fer altres treballs, puc interpretar  un metge, un obrer, un electricista, un cuiner..

L.: És un treball en el qual treballaries tota la vida?

E.: Sí, sense cap dubte, fins que mori.

L.: Quan vares començar en el món de l´ art?

E.: Vaig començar amb 6 anys ballant, després, vaig estudiar piano i a continuació, ja em vaig dedicar especialment al teatre, a on duc 8 anys.

L.: Com va sorgir el teu desig per l’actuació?

E.: Doncs mira, ve de ballar, quan ballava, quan tocava el piano sentia que no era el mateix ballar per ballar que ballar  interpretant un paper, jo de petita, em muntava les meves historietes, m’imaginava un personatge i que aquest ballava dins aquella història, a mesura que anava passant el temps i per cantar una cançó o interpretar-la al piano havia d´ inventar un paper, vaig decidir que la interpretació era el que m’agradava.

L.: Segons tu, quines són les coses bàsiques per fer una bona interpretació?

E.: Sentir el que realment senti el personatge, no el que vulguis tu, creure´l i gaudir-ne.

L.: Quin seria el teu paper preferit per protagonitzar?

E.: Buff, que difícil, que difícil… Medea, perquè és molt diferent a mi, és una cosa que jo mai faria, matar els meus fills per amor. Em pareix molt complicat interpretar-la.

L.: Com definiries  un bon actor?

E.: De la mateixa manera que he dit el que era una bona interpretació, un actor és una persona que treballa molt dur, que no es dona per vençut, que s’exigeix a ell mateix cada dia i que sempre té ganes de millorar.

L.: Moltes gràcies per contestar  les meves preguntes.

E.: De res.

He triat a n’Estíbaliz perquè ella ens mostra a tots els alumnes que el teatre no és només recitar un paper, sinó sentir-lo i esforçar-te.

 

Lucía Tortajada Mesquida 3rB

Anuncis