La veritat és que fer teatre era una cosa ”totalment nova” per mi . Bé, sí, havia fet obretes a l’escola però mai m’havia implicat tant.

Pens que fer això m’aporta disciplina i sobretot compromís, dos valors que consider importantíssims. Des del meu punt de vista fer teatre fa pinya i incita que ens animem i ens entenguem els uns amb els altres. Si un dia un es deixa el vestuari, tots els altres cercam solucions perquè aquell dia ningú vagi sense la vestimenta adequada, o si ens deixam el guió no dubtam a compartir-lo. Són petits detalls que es van fent i que si ho penses, sense teatre no hauria passat.

Sí, és cert que aquesta situació ens ha “tallat el rotllo” un poc, però també pens que amb les ganes que hi havia podrem retornar tot d´una  que es pugui. Ja sigui després de classe, als patis o qualque dia d’ horabaixa. Soc molt fan de la frase “les ganes superen els imprevistos”, i pens que en aquest cas aniria a la perfecció.

La veritat  és que jo ja em veia davant de les classes de l´ IES Son Rullan fent la nostra obreta i donant-ho  tot en el nostre petit escenari. Jo sempre record que em va agradar moltíssim entrar en l’aula de teatre, no l’havia vista mai fins que vaig arribar a 3r  i acostumada a fer teatre al gimnàs de l’escola… Aquell escenari i tots aquells llums em van fascinar.

Però com he dit abans només ha estat un sot per nosaltres i estic segura que tornarem a fer feina i amb més ganes que mai.

Carmen Vera, 3r ESO C