La Nit de les Ànimes. 

La revetlla de Tots Sants és coneguda com la Nit de les Ànimes, ja que hi ha la creença que és en aquesta data quan les ànimes dels avantpassats tornen a la llar on havien viscut. Per això era costum encendre espelmes i altres llums de flama, sovint a l’interior de càntirs i fruits del temps, com les carabasses, que s’acostumaven a decorar i que es col·locaven a la porta de la casa, a les habitacions o a la cuina perquè les animetes trobassin el camí. També s’encenia el foc de la xemeneia perquè s’escalfassin, s’obrien les portes, es posava un plat més a taula per al difunt, i fins i tot, es deixava un llit preparat i calent per si volia colgar-se, amb el cobertor obert. Si els menuts deixaven castanyes, bunyols o aglans als peus del llit o a un altre indret de la casa, l’endemà hi trobaven un panellet, que els havia deixat l’ànima. 

Les carabasses són un element ben característic de la Nit de les Ànimes tradicional mallorquina. Es retallaven i decoraven, fent-los talls a mode d’ulls i boca, i s’usaven com a fanals que en la nit, amb espelmes a l’interior i col·locats darrera dels vidres de les cases, feien por a la gent que passava pel carrer. La polpa era aprofitada per fer confitura de cabell d’àngel. 

Què menjam? 

Les elaboracions típiques d’aquests dies són els panellets o “panets de mort”, els bunyols, els moniatos torrats o bullits, la greixonera de moniato, les castanyes torrades que protagonitzen les “castanyades”, i els rosaris ensucrats. El rosari ensucrat de Tots Sants està relacionat amb el ‘penjoll’ que uns dies abans, per les Verges, solien elaborar els infants, fent ronda de casa en casa amb senalles per recollir dolços, bunyols, confits, fruits i altres llepolies que els donaven a canvi de danses i cants.

Avui els rosaris es presenten actualitzats, fets a base de caramels i llepolies més modernes, i amb una patena en forma de moneda de xocolata o galeta rodona.

Halloween

És una festivitat tradicional d’origen celta, que s’ha estès arreu del món i, en especial, pels països anglosaxons.

Fa molts de segles a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d’octubre se celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l’any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. Samhain era el déu dels morts. En aquella època, s’encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar els esperits malignes. També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar. Per això, no s’encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia de bruixes o dimonis perquè cap ànima no volgués habitar el seu cos.