La setmana passada vaig anar de viatge amb el meu xicot en vaixell. Vam tenir un accident on ell va morir i la meva lluita per continuar viva a l’endemà en una illa va començar.

Avui és el setè dia a l’illa. M’he aixecat a l’alba. No tinc rellotge i el meu mòbil està en el fons de la mar així que no tinc coneixement del temps. El primer dia vaig construir un refugi improvisat de fusta. Normalment surto a recol·lectar fruites o a caçar bestioles per menjar o vaig a la riera per beure aigua, però avui m’he quedat al costat  del foc per mantenir-lo encès. El clima ha estat calmat i això m’ha facilitat les tasques. Aquestes habilitats de supervivència les vaig aprendre del meu pare i realment tenia esperances de sobreviure o que em rescatessin, però a causa que dormo a terra, quan he volgut prendre´m  un descans  m´ha mossegat una serp fa unes hores i cada vegada em trobo pitjor. He començat a vomitar, tinc marejos i no sento el peu. És, fins i tot, més dur que veure el cos de la persona que estimava enfonsar-se sense poder fer res.

Finalment després de sobreviure a força d’insectes i fruites amb una petita cabana com a refugi, la mossegada d’una serp aconseguirà salvar-me d’aquest infern per sempre.

Maria Kupriyenko Chupaida