Què faries si ens diguessin que la setmana que ve el món s’acabarà?

Aquest pensament recorre el meu cap a altes hores de la nit. He arribat a la conclusió que faria tot el possible per trobar la pau mental, abans del meu últim sospir.

Després de rebre aquesta tràgica notícia, probablement em donaria un atac d’ansietat per adonar-me que moriré abans de complir els meus objectius i somnis. Quan ja hagués assimilat els fets, començaria a donar moments inoblidables a la meva vida. Em deixaria d’importar l’opinió de la gent, diré tot el que he de dir. També mostraré els meus sentiments a les persones que estim i donaré les gràcies a totes les persones que en algun moment em varen fer feliç. Realment, en aquell moment donaré les gràcies a totes les persones que en algun moment em varen fer feliç. Realment, en aquell moment en què m’adonés que els meus minuts s’acabarien, començaria a viure la vida que sempre vaig voler.

En conclusió, jo pens que tendria per primera vegada un sentiment total de llibertat, que no importarien les conseqüències dels meus actes. Encara que tendria una sensació d’asfíxia constant per saber que el meu món s’acaba sense poder fer res al respecte. Crec que hauríem de viure com si el món s’acabés, per poder viure realment bé. Encara que la vida són dos dies, hem de pensar el nostre futur i tenir en compte com afecten els nostres actes al nostre exterior. Comences a viure, quan saps que pots morir en qualsevol moment.

Núria Garcia Garcia