Cerca

LA PÀGINA

Per estar al dia

Categoria

Biblioteca

Concurs de microrelats 2018

Els alumnes de Son Rullan en el lliurament de premis de la 4a edició del concurs de microrelats de les biblioteques municipals.

Anuncis

Recomanacions de llibres per Sant Jordi (i III)

Rita Medina

Professora del cicle formatiu

Resultat d'imatges de la passejadora de gossosNa Manuela és una estudiant universitària que guanya uns dinerets passejant cans. La protagonista va explicant qui són els seus clients, així com el seu xicot, detallant irònicament i càlidament les característiques físiques, a què es dediquen i l’entorn on es mouen cada un d’ells, així com el tracte que rep.

IMPRESSIÓ: Tot i estar escrit en valencià es pot seguir la lectura perfectament. És una novel·la simpàtica i que te fa agafar ganes de seguir l’exemple de la protagonista, ja que per davant de tot, na Manuela és una jove molt sencera i altruista, capaç d’ajudar a les persones de forma admirable si creu que s’ho mereixen.

Rita Medina Taltavull

Tomeu Ramis

Professor de Llengua i literatura catalana

Es tracta d’un dels llibres del darrer Barthes. Despreocupat aparentment per les qüestions semiòtiques, l’autor reflexiona sobre el sentiment amorós, en un llibre escrit com si fos un diccionari de conceptes, idees o situacions relacionades amb l’amor. Cada capítol té una o dues pàgines i hi ha títols com: la carta d’amor, l’espera, la gelosia, etc.

Publicat l’any 1977, va ser un èxit immediat, cosa que poc es devia esperar ningú. Els semiòtics eren capaços, doncs, d’atreure també el gran públic.

En recoman aquesta versió en català de l’editorial Àtic dels llibres del 2015. L’obra es deixa llegir i és entretinguda. Les referències literàries hi són tothora presents. El Werther de Goethe n’és l’obra més citada, i també d’altres com Stendhal, Proust, etc. Hi trobareu situacions poc probables avui en dia com quan Barthes és al forn fent coa i està nerviós perquè espera una trucada de la persona estimada i frissa per tornar a casa i poder-la contestar. Avui en dia tendria mòbil i el neguit, aparentment, ja no existiria.

Bon Sant Jordi,

Tomeu Ramis

Xisca Valentí

Professora de Llengua i literatura catalana

Resultat d'imatges de desig de xocolata

És la història de tres dones unides en el temps per la seva passió per la xocolata i que tenen com a vincle una xocolatera de porcellana.

L’autora aconsegueix que ens endinsem en cada història i ens fa emocionar i ens encomana una passió que és la seva i també serà la nostra. Una novel·la deliciosa que, de segur, no et deixarà indiferent.

 

 

Resultat d'imatges de la vida que aprencCapdevila fou un gran periodista, escriptor i productor de TV. Va morir d’una greu malaltia no fa gaire.

A la vida que aprenc trobareu temes que li són essencials: la salut, la condició humana,  les nostres maneres de ser i de fer…

En els seus textos hi apareixen la gent que estima: les infermeres, els educadors vocacionals, els professionals artesans, els optimistes lluitadors…

En definitiva es tracta d’una lliçó de vida que no et pots perdre i que et farà fruir en una reflexió plena.

Carme Rosselló

Professora d’anglès

Imagen relacionada

 

Zen en el arte del tiro con arco és un llibre que rellegesc quan me sent arrossegada pel tsunami de la vida moderna i necessit centrar-me. L’autor del llibre, el filòsof alemany Eugen Herrigel, relata en aquest llibre els seus sis anys d’aprenentatge de l’art del tir amb arc. El que Herrigel ens explica pot ser aplicat a totes les disciplines, així com a la nostra vida quotidiana.

Aquest llibre va arribar a les meves mans per casualitat; primer va ser una fotocòpia de la traducció italiana. Anys després, una modesta edició en castellà. Vaig deixar ambdues versions i mai me les varen tornar. Però aquest llibre estava destinat a quedar-se amb mi i, finalment, vaig trobar l’edició de Kier Gaia que té unes il·lustracions molt maques i citacions inspiradores d’altres autors. Aquesta versió és la que enguany present al lector adult amb motiu de la Festa del Llibre i que, per cert, no vos pens deixar…

Resultado de imagen de los cerezos en diciembreAls alumnes adolescents, els vull recomanar Los cerezos en diciembre, d’Ariel Andrés Almada en edició de Comanegra. Es tracta d’un conte inspirat en el Zen en el arte del tiro con arco, encara que l’autor no ho mencioni. Tampoc menciona les referències a històries que conta Jorge Bucay als seus llibres. El que sí explica l’autor  és que fa una adaptació lliure del conte tradicional del collar de perles. Que no mencioni aquestes fonts me va semblar ben lleig, qualsevol que hagi llegit els altres llibres se n’adonarà tot d’una. Malgrat aquest detall, crec que el llibre és recomanable per al lector jove.

Vos anim a llegir aquesta història que crec que vos ajudarà a superar els moments de tristor i d’apatia, de baixa autoestima i ganes de tirar la tovallola. A més a més, la portada és tan maca, que un es pot passar una bona estona contemplant-la. Feliç Sant Jordi!

Carme Rosselló Pons, abril 2018

Recomanacions de lectures per Sant Jordi (II)

Concha Guasch

Professora de Ciències Socials

Resultat d'imatges de los 16 arboles del somme

Hola a tots,

Volia recomanar-vos un llibre que m’ha agradat. Es titula “Los 16 árboles del Somme”, una novel·la que es podria qualificar com històrica, encara que també és la història d’una família. Ens porta al temps de les dues guerres mundials amb un misteri que el protagonista ha de resoldre fent un viatge des de Noruega a França passant per les illes Shetland i Escòssia. A més de gaudir amb la lectura, tendreu ganes de fer l’equipatge!

Bon Sant Jordi i bones lectures a tots.

Concha Guasch

 

Manuela Sard

Profesora de Lengua y literatura castellana

Resultat d'imatges de el cuento de la criadaEste año os recomiendo El cuento de la criada, de Margaret Atwood, crudo relato de ciencia ficción. De lectura aparentemente fácil, la protagonista relata en primera persona su experiencia tras el golpe de estado que acaba con la democracia en EEUU. Tras una serie de atentados islamistas, se proclama la República de Gilead. La primera medida que toma la dictadura puritana que sube al poder es suprimir, además de la libertad de prensa, todos los derechos de las mujeres, que son obligadas a llevar un uniforme que identifique su condición. Las que están en edad de concebir pasan a ser consideradas meras procreadoras.

Es una obra que invita a la reflexión y a compartir ideas y sentimientos, ya que admite un sinfín de interpretaciones. Es una crítica al papel de la mujer en la sociedad actual, muy oportuna en estos momentos en los que el tema está presente en todos los medios de comunicación.

Además, puede resultar muy útil para trabajar en clase con alumnos de Bachillerato para investigar, debatir, predecir hacia dónde vamos y cuál va a ser nuestro papel en la sociedad del futuro.

Aunque no he visto más que algún capítulo de la serie que ha inspirado y que emite actualmente Netflix, creo que, dejando aparte su calidad, no refleja la profundidad filosófica de la novela y se queda en lo puramente anecdótico.

No hagáis trampa y acudid directamente al original. Os invito a disfrutar de su lectura y a discutir y reflexionar sobre las múltiples cuestiones que suscita.

¡¡¡Feliz San Jordi!!!

Montse Bió

Professora de Llengua i literatura catalana

AResultat d'imatges de tres dies i una vida vegades, un breu instant del passat pot afectar irremeiablement la teva vida. I si aquest instant està relacionat amb un crim, les conseqüències poden ser devastadores. La darrera novel·la de Pierre Lemaitre, mestre del suspens, ens endinsa en la cara més fosca de la condició humana. Som capaços de sobreviure a la culpa?

Que per què us recoman aquest llibre? Sempre he cregut que l’atzar juga un paper molt important en l’èxit o el fracàs de les nostres vides. També crec que el sentiment de culpa pot ser tan paralitzant que ens impedeixi seguir endavant. Aquests dos temes, l’atzar i la culpa, són tractats de manera magistral per aquest escriptor francès que vaig descobrir ara fa 5 anys quan va publicar Ens veurem allà dalt, una novel·la amb la qual va guanyar el Premi Goncourt, i que també us recoman. Bona lectura i feliç dia de Sant Jordi!

Montse Bió

Miquel Palou

Professor de Física i Química

Resultat d'imatges de nada carmen laforetSegurament molts i moltes de voltros ja l’haureu llegit, però jo encara tenia pendent fer-ho i he aprofitat aquestes vacances. Amb aquesta magnífica novel·la Carmen Laforet va guanyar -només amb 23 anys- el Premi Nadal (1944) i el Premi Fastenrath (1948). Com gairebé a tota la seva obra, a Nada Laforet descriu la relació entre els ideals i les ànsies de llibertat de la joventut (Andrea, una jove de 18 anys que arriba a Barcelona en plena postguerra per estudiar Filosofia i Lletres) i un entorn que no resulta gaire favorable per aconseguir aquests desitjos. Segurament aquesta qüestió ara mateix encara està plenament d’actualitat.

L’èxit de Nada dins el pobre i esquifit ambient literari espanyol dels anys quaranta va ser tan extraordinari que, posteriorment, les crítiques de “La isla y los demonios” (1950) y “La mujer nueva” (1955) varen passar factura a l’autora, tot i que entre ambdues obres va obtenir el Premi Nacional de Literatura (1954). Als seus 42 anys Laforet va donar per acabada “La insolación” (1963), que seria la darrera obra que donaria a publicar i la primera d’una trilogia (“Tres pasos fuera del tiempo“) que mai s’arribaria a concloure del tot (les seves filles -Marta i Cristina Cerezales- editaren “Al volver la esquina“, la segona part de la trilogia, després de la seva mort el 2004).

Si llegiu Nada segur que passareu uns bons moments, especialment aquelles persones que hàgiu viscut o tengut una relació directa amb Barcelona, on es desenvolupa tota la trama de la novel·la.

Miquel

Rita Medina

Professora del cicle formatiu

Resultat d'imatges de la filla del capita grocLa història succeeix a Forcall, prop de Morella (València), al centre de Maestrat i Els Ports, a mitjans dels segle XIX, al moment de voler continuar amb la guerra dels Carlistes contra els Isabelins, defensant els vells costums i l’església, que havia estat dirigit fins llavors, pel famós capità Cabrera.

Seguint el seu exemple, en Groc, natural de Forcall, aconsegueix reunir a un centenar de gent per a oferir resistència; però la fam ofega al poble i en Groc va perdent forces per guanyar la seva guerra, donant-li l’esquena alguns veïns, amics, i part de la família, excepte la seva muller i preciosa i decidida filla. El comandant, el mallorquí Juan de Villalonga, tindrà per objectiu acabar amb ell.

IMPRESSIÓ: Excel·lent. El lèxic valencià, l’entorn de les muntanyes i pobles tan ben descrits, i el fet de basar-se en uns fets històrics que no recordava tan detallats, lligats a més a més a la família de l’autor, fan que cregui que es ben mereixi aquest premi Ramon Llull.

Rita Medina Taltavull

 

Recomanacions de lectures per Sant Jordi (I)

Camilo Sobrino

Professor de matemàtiques

Resultat d'imatges de canción de hielo y fuegoMi recomendación no es un libro, son cinco (y bastante “gordos”, por cierto): la pentalogía “Canción de Hielo y Fuego” de George R.R. Martin. Sí, es la obra en la que está basada la incomparable serie de televisión “Juego de Tronos” de la que casi todos habéis oído hablar.

Esta obra está formada por las novelas “Juego de Tronos”, “Choque de Reyes”, “Tormenta de espadas”, “Festín de cuervos” y “Danza de dragones”. A éstas se añadirán dos más (“Vientos de invierno”, que aparecerá este mismo año, y “Sueño de primavera”, que aún no tiene fecha de publicación) para convertirse en una heptalogía.

A los que no han visto la serie de televisión, puedo asegurarles que no se aburrirán ni un instante con esta lectura, y a los que hayan visto la serie les diré que también deberían leer esta obra porque aparecen personajes y situaciones que, por falta de tiempo, no aparecen en televisión.

Eso sí, os pido que no os pongáis con ella hasta una vez acabado el curso. Porque, si lo hacéis antes, vuestras calificaciones bajarán notablemente ya que os gustará tanto que no podréis dejar de leerla y os robará el tiempo que tenéis que dedicar a las Matemáticas y demás.

Por último, señalar que la Biblioteca de nuestro Centro ha adquirido recientemente esta obra.

 

Àngel Luis Merlo

Professor d’Economia

Resultat d'imatges de los pacientes del doctor garcía

Una novel·la de la postguerra amb connexions internacionals on se poden entendre aspectes de la División Azul, dels alemanys

refugiats a España i a Argentina.

És una novel·la d’espies que se va estenen amb detalls de la Segona Guerra i de l’espionatge internacional.

Bon Sant Jordi !

 

Bárbara Galmés
Profesora de Lengua y literatura castellana

“Cuando en el mundo aparece un verdadero genio, puede identificársele por este signo: todos los necios se conjuran contra él” (JONATHAN SWIFT)

Resultat d'imatges de la conjura de los neciosPremio Pulitzer 1981 y a punto de cumplirse el medio siglo de la muerte de su autor, sigue siendo tremendamente actual esta sátira ambientada en los bajos fondos de Nueva Orleans el pasado siglo. Novela llena de referencias literarias y sátira provocadora al modo de Swift (de quien procede el título), trata de las aventuras de su desquiciado protagonista, un auténtico antihéroe, un don Quijote actual y obeso, Ignatius Reilly, obsesionado con escribir una denuncia contra su época tan carente de “teología y geometría” como “de decencia y buen gusto”. Le acompañan una serie de personajes no menos inolvidables: su estrafalaria madre con la que convive; Mancuso, el policía más incompetente de la ciudad; su amiga contestataria Myrna Minkoff; Miss Trixie, en pie de guerra porque a los ochenta años no consigue su jubilación; la estriptís Darlene; el portero negro del “Noche de Alegría”…

Una obra delirante, ácida, inteligente, divertida, trágica, disparatada… Un clásico del siglo XX.

Bárbara Galmés

Resultat d'imatges de lolita anagramaPara alumnos de bachillerato y ciclo superior y, por supuesto, para profesorado y personal del centro, propongo la lectura de este clásico que, 60 años después de su publicación, sigue siendo polémico, más en estos tiempos de corrección política y  Me Too.

La primera portada es de las más antiguas y la segunda, la más reciente. Remiten ambas a distintas interpretaciones de este mito moderno de la preadolescente.

En el prólogo de un editor ficticio nos cuenta que lo que vamos a leer es la confesión de un hombre en prisión que espera a que un jurado, al que se dirige, lo juzgue por asesinato. En él nos advierte de que estas “confesiones” no son solamente “una obra de arte” y “una exposición de un caso” que acabará convirtiéndose en un “clásico” para los círculos psiquiátricos, sino también una obra de indiscutible fuste moral, pues “la niña descarriada, la madre egoísta, el jadeante maniático, no son solo personajes vivos de una historia incomprensible como ninguna otra; nos previene contra tendencias peligrosas; y señalan males en potencia. Lolita debería hacer que todos nosotros -padres, asistentes sociales, educadores- nos consagremos con mayor celo y visión que nunca a la tarea de crear una generación mejor en un mundo más seguro”. Recuerden que tras estas palabras del ficticio editor están las carcajadas del diabólico Nabokov que sólo se dirige a aquellos lectores que sean capaces de captar la ironía.

Como dijo Lionel Trilling “Uno de los mayores atractivos de Lolita es, para mí, la ambigüedad de su tono y la ambigüedad de su intención, su capacidad de despertar inquietud, de desequilibrar al lector, su capacidad de exigirle que cambie de actitud”.

Siempre he dicho que las obras interesantes de la historia de la literatura son las de interpretación ambigua (recuerden El libro del Buen amor, La Celestina, el Lazarillo, El Quijote…) por eso les pido que lean Lolita sin prejuicios. Lolita y Nabokov necesitan lectores desprejuiciados y libres, no decodificaciones ideológicas que impongan lecturas políticamente correctas.

Bárbara Galmés

Nota:

En 1958 se publicó en inglés la polémica obra Lolita, de Vladimir Nabokov. Lolita es la novela más famosa del escritor ruso.

 Humbert Humbert, un profesor cuarentón, narra con ironía y lirismo, su obsesión por la doceañera Lolita, su hijastra. Está considerada por muchos críticos literarios y académicos como una de las grandes obras maestras del siglo XX y de la literatura universal.

 

 

 

 

 

Concurs de microrelats 2018

Si t’interessa concursar-hi, demana informació al teu professor o professora de llengua i literatura. L’any passat guanyà el primer premi Alba Herrero, alumna del nostre centre. Talents literaris de Son Rullan, animau-vos a participar-hi!!!

Concurs de microrelats

foto de Bàrbara Galmés Chicón.Alba Herrero de 4t d’ESO D guanyà el primer premi del 3r concurs de microrelats organitzat per set biblioteques municipals de Palma. El premi fou lliurat al casal Balaguer. Enhorabona Alba!

El tiempo siempre ha sido oro

Antes de todo, me gustaría que supierais quien soy. Posiblemente he vivido mucho más que todos vosotros, pues mi nombre es vida. Puedo habitar incluso en un barrio pequeño como Son Ferriol, que es desde donde he decidido contaros esto. Si eres de esas personas que no cree en el destino, ve a leer el diario. Si no, te invito a conocer el mío.

Vivo con el tiempo en mi contra y aunque intento solucionar mis problemas, el tiempo sé que es uno que convivirá conmigo siempre. No puedo decidir parar el tiempo, volver atrás a algún momento o avanzar, pero, si algún día me paro, el tiempo aún así sigue con su labor.

Siempre he querido poder alargar un momento, un sentimiento, un sueño, y aun siendo vida, vivo condicionada por el tiempo. Es un problema que lleva conmigo prácticamente desde que apareció mi existencia, tanto que se ha convertido en mi compañero, en mi amante, en mi pareja. Y no, no nos llevamos bien, vivimos en una crisis continua pero ya me he acostumbrado a él y por eso, intento que todas las personas donde habite sean más intensas que nunca, que arriesguen, que sueñen, que se sientan libres y que pierdan, pero que ganen al perder. Muchas veces, tengo miles de fantasmas más que deciden ponerme un final no merecido antes de que yo lo desee. Y esto es algo que, gracias al tiempo que sigue transcurriendo, puedo ir logrando combatir poco a poco.

Por eso, muchas veces lo amo intensamente. Porque he comprendido que sin él, no podría derrotarlos, que el que yo creía mi mayor problema me ha ayudado a  descubrir que los hay mayores y va ayudándome a acabar con ellos. Puede que no consiga todo lo que quiera, ni pueda atrasar ni avanzar las agujas del reloj, pero eso me ayuda a valorarme más.

Así que, queridas personas, pequeñas vidas, este es mi destino hoy, aconsejaros a vivir cada día como si fuese el último y recomendaros que no os dejéis atormentar. Aún no sé cómo  manipular al reloj pero si algún día descubro cómo, no os lo contaré. Sé que de ese modo, no viviríais como yo quiero que viváis porque trataríais más de jugar con el tiempo que de ayudarme a hacer ver que es un regalo, que es oro.

Alba Herrero Morales, 4º ESO D

Biblioteca: novetats del primer trimestre

VIA LLIBRE

Programa televisiu dedicat als llibres i la literatura

http://www.tv3.cat/viallibre

vll

Logotips Biblioteca

En Celso López de 4t A ha guanyat el concurs de logotips per a la biblioteca i Bàrbara Galmés li ha entregat el seu premi, un lot de llibres perquè en gaudeixi aquest estiu.

A la biblioteca, junt al de Celso,  teniu penjats els logotips que varen quedar finalistes.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑