Cerca

LA PÀGINA

Per estar al dia

Categoria

Departaments

Els Mutants Metafísics. Nova era.

Tornen els Mutants Metafísics! Nou any… nova era. Un nou grup d’estudiants de 4t es matriculen a l’optativa de  filosofia sense saber què els espera. Aprendran a controlar els seus poders metafísics? Seguiu la nova temporada per saber-ho!

La fi del món

Què faries si ens diguessin que la setmana que ve el món s’acabarà?

Aquest pensament recorre el meu cap a altes hores de la nit. He arribat a la conclusió que faria tot el possible per trobar la pau mental, abans del meu últim sospir.

Després de rebre aquesta tràgica notícia, probablement em donaria un atac d’ansietat per adonar-me que moriré abans de complir els meus objectius i somnis. Quan ja hagués assimilat els fets, començaria a donar moments inoblidables a la meva vida. Em deixaria d’importar l’opinió de la gent, diré tot el que he de dir. També mostraré els meus sentiments a les persones que estim i donaré les gràcies a totes les persones que en algun moment em varen fer feliç. Realment, en aquell moment donaré les gràcies a totes les persones que en algun moment em varen fer feliç. Realment, en aquell moment en què m’adonés que els meus minuts s’acabarien, començaria a viure la vida que sempre vaig voler.

En conclusió, jo pens que tendria per primera vegada un sentiment total de llibertat, que no importarien les conseqüències dels meus actes. Encara que tendria una sensació d’asfíxia constant per saber que el meu món s’acaba sense poder fer res al respecte. Crec que hauríem de viure com si el món s’acabés, per poder viure realment bé. Encara que la vida són dos dies, hem de pensar el nostre futur i tenir en compte com afecten els nostres actes al nostre exterior. Comences a viure, quan saps que pots morir en qualsevol moment.

Núria Garcia Garcia

Gimnàstica artística

Neus Felipe Campins, 1 ESO B

Dia de la química 2021

El 15 de novembre es commemora el dia de la Química, coincidint amb la festivitat de Sant Albert Magno, el patró dels químics, qui, entre altres moltes coses,  va descobrir l’arseni al voltant del 1250. Aquest element químic està relacionat amb un verí, com va explicar el divulgador científic Daniel Torregrosa, en la conferència titulada “Historias de venenos, envenenadores y envenenados”, que es va celebrar a l’edifici Sa Riera de la UIB. A l’acte assistiren els alumnes de 4rt D i C del nostre institut.

Diari de com ser un vampir jove

Estic mort, però no m’ho tingueu en compte. A veure, no estic mort com un d’aquells que estan tots fets pols. Pobrets, els anys no els han caigut bé. Jo no obstant sóc un vampir de més de 400 anys, per ser exactes 432 anys, 5 mesos, 2 dies, el vampir més temut i envejat de tot Transsilvània. Temut perquè quan era només un nin petit vaig ser nomenat el caçador de persones més gran. I envejat perquè, com ja us he dit, tots els monstres tenen enveja del meu cutis impecable. I molts us estareu preguntant, i què va ser de la teva vida mundana? No hi ha gaire per explicar, era tan sols un jove de 25 anys que s’havia llicenciat en psicologia per després acabar a la cua de l’atur, 5 anys d’estudi per a res. El més interessant va ser la meva conversió. El dia que em vaig convertir en vampir, no només jo em vaig convertir sinó mil persones més. Tot va començar un dia al poble de Westviu on vivia, en una tarda molt ennuvolada, el cel no tenia un color normal, tenia un color negre fosc. Quan aquest fum va arribar al poble la gent es va infectar i va començar a convertir-se en vampir. I aquí la meva història de com em vaig convertir.Com veieu no era gaire interessant, o com dic jo, no era cap col·lega guai .Com podeu veure soc un vampir modern. I bé, fins aquí la meva “vidabook” sobre la meva vida de vampir.Ja sabeu, podeu tornar per si voleu tips de bellesa o com viure una vida sana amb la dieta de la sang.

Samay Molina, 3r ESO B

El Consell Social de la UIB lliura els XV premis d’investigació

Les nostres alumnes de 2n de Batxillerat Noelia Rabadán, Lucía Tortajada i Ainhoa Yglesias han recollit aquest dilluns el premi pel seu treball «Complementos para mejorar el rendimiento académico: ¿Es cierto lo que prometen?» Les tres són guanyadores d’una matrícula gratuïta del primer curs complet de qualsevol titulació oficial de la UIB i l’estada gratuïta durant el primer mes del curs a la Residència d’Estudiants de la UIB, o, en cas de no tenir previst de viure-hi, un abonament anual a les instal·lacions esportives de CampusEsport. Enhorabona a les tres i també a la professora responsable del treball, Iris Morey Serra! Orgullosos de Son Rullan!

Si voleu llegir la notícia completa, clicau en aquest enllaç: https://diari.uib.es/Hemeroteca/El-Consell-Social-de-la-UIB-lliura-els-XV-premis.cid684328

Un somni estrany

L’últim que recorda abans que els seus ulls es tanquin per complet són uns petits braços envoltant-li la cintura. Tot és negre. Només es veu negre al seu voltant.

– Hi ha algú aquí? – la jove noia pregunta atemorida.

Silenci. Ningú respon. ‘Corre, no miris enrere’. Una cosa al cap de la nena li diu, ‘corre abans que sigui tard i t’atrapi’. Torna a parlar. Fa cas omís. Es queda mirant pels voltants intentant veure alguna cosa. Només es veu negre. Intenta moure’s, mou un peu, l’altre. I de sobte, veu algú. Una petita figura, un nen petit aquí al costat d’ella. Aquest el mira innocentment, amb els ulls aiguats i una mica vermells pel plor anterior.

– Els teus ulls són blaus, com els meus – la nostra jove protagonista torna a parlar.

– Això és dolent, a ell li encanten les persones amb ulls blaus – el petit mira la nena als ulls per primera vegada. I és cert. Tot dos tenen els ulls blaus. Just com a ell li agraden.

– Hem de córrer – el petit estira la nena perquè es mogui.

Tot dos comencen a córrer, en un espai negre, sense un rumb segur. Una cosa els deté amb una força sobrenatural. El petit mira la nena atemorit, sabent el que passarà en uns minuts. Ella, confosa, es posa davant de l’infant en un intent de protegir-lo.

– No podrás escapar de la meva persona per molt temps, Emma – una veu greu i ronca parla.

L’ara anomenada Emma tremola al seu lloc. I el petit només observa els seus moviments. Una ombra es fa present a la banda esquerra de tots dos nens. Tant Emma com el petit observen la figura. Cabells arrissats, figura alta i musculosa. Un home adult. Aquesta d’esquena.

– Acosta’t, petit – diu l’estranya figura.

El petit d’ulls blaus segueix les seves ordres. El silenci ha tornat. Emma tanca els ulls amb por. Uns minuts de silenci no fan mal a ningú, veritat? S’escolta com un pes mort cau a terra. Emma obre els ulls. Observa la figura de l’infant d’ulls blaus, ara amb una expressió morta. Igual que ell, també mort. Alguna cosa toca la seva espatlla dreta. La jove d’ulls blaus es gira per observar qui l’ha tocada. La figura estranya té una pistola a la mà. Apuntant directament el pit de la noia. Emma mira els ulls de la figura, d’un verd entranyable, un verd únic. I tan aviat com obre la seva petita boca per a dir que reconeixia aquests ulls, se sent un tret.

Emma Parker va ser assassinada pel seu pare, a l’edat de 7 anys. Aquest també va matar a William Parker, el seu fill menor, a l’edat de 4 anys. Tots dos posseïen uns ulls blaus únics. I alguna vegada van brillar sota la llum de la lluna, cert?

Andrea Buendía, 4t A

Una acampada especial

Lugares de España para hacer acampada libre o ir en autocaravana sin multas

Fa dos anys, vaig anar d’acampada amb l’escola a Sa Foradada i juro que mai m’oblidaré aquell moment i com vaig fer el major ridícul de la meva vida.

Era un divendres del mes de juny a la nit, i com no, als idiotes dels meus companys se’ls va ocórrer la genial idea de fer una prova de valor. Consistia a estar tot sol al bosc durant mitja hora. I al pobre de mi li va tocar fer-la. Quan ja estava tot sol amb l’única companyia dels arbres i qualque altre insecte, vaig escoltar el rugit d’algun animal famèlic. Al principi, vaig pensar que es tractava d’una broma dels meus companys, però quan vaig veure un llop que semblava no haver menjat en dies, vaig sortir corrent fins que em vaig adonar que m’havia perdut. De sobte, vaig veure entre la foscor una llum vermella. Aleshores, darrere meva va sortir un home cridant. Em vaig espantar molt i li vaig pegar un cop amb una pedra al cap. Temps després, em vaig adonar que estaven gravant una pel·lícula i l’ home del cop era el meu actor preferit. Després d’això, els monitors em van castigar una setmana.

Mai havia d’ haver acceptat el repte!

Ariadna Román Gordillo, 4tD

El músic

A l’illa de Mallorca,  hi havia un músic que al seu temps lliure, sempre, per poder inspirar-se, anava a mirar el cel. Li encantava veure els núvols i poder imaginar-se diferents formes d’objectes, persones o animals fantàstics.

El músic es va posar davall d’un arbre que estava ple d’ocells que cantaven una preciosa melodia. L’ intèrpret va agafar una branca de l’arbre i es va començar a imaginar que dirigia una orquestra protagonitzada per ocells molt petits. Mentre contemplava que bé que ho feien aquelles aus es va fixar en una aranya fent una feinada per poder fer una teranyina que finalment li va quedar molt bé. Simbolitzava que amb un gran esforç les coses surten genial.

El músic va tornar a ca seva a descansar i a començar a escriure la seva nova cançó. Al dia següent va tornar a l’arbre on es trobaven els ocells i va seguir amb aquesta rutina durant dues setmanes. El músic va fer molta feina.

Un dia hi havia menys ocells. L’ intèrpret es va estranyar molt. De cop va començar a sortir lava i el músic no tenia manera d’escapar. Estava tot ple de foc i l’artista, en veure que no podia sortir, va fer el que més li agradava: va tornar a dirigir la seva orquestra sense aturar mentre mirava la teranyina.

Quan pareixia el final… el músic es va convertir en un ocell! Va poder sortir de la lava i es va ajuntar amb la resta d’aus per cantar aquella preciosa melodia.

                                                                     Xisco Felipe Campins

Bloc a WordPress.com.

Up ↑