Cerca

LA PÀGINA

Per estar al dia

Categoria

Llengua catalana

Taller de consum responsable

S’acosta el Black Friday i es fa més necessari que mai conscienciar els joves de la necessitat de fer un consum responsable. Carles Valentí ha conduït aquest taller a 2n d’ESO, que ha funcionat tan bé com en anys anteriors, i l’alumne Daiki Soriano n’ha extret les seves conclusions. Gràcies, Carles, les teves xerrades ens ajuden a reflexionar sobre els temes que de veres importen.

Al taller vàrem parlar sobre necessitats i desitjos. No tot el que creiem que necessitem ho necessitem. Vàrem fer activitats per comprendre això, que està relacionat amb la protecció del medi ambient. 

Estem fent un dany al planeta, només una petita part de la humanitat. La majoria del món no té accés a les noves tecnologies i mai no ha viatjat en avió. Hem de fer un consum responsable per contaminar menys el planeta. Per exemple, no tirar fems a terra o no utilitzar molt de plàstic. Si tots feim un petit canvi, podem fer entre tots un gran canvi. 

A partir d’ara hem de fer el següent: no tirar fems a terra, no utilitzar tants de plàstics i no utilitzar objectes que no siguin tan necessaris. O no fer servir palletes de plàstic, ja que no són necessàries i fan un dany al planeta.

Em va agradar molt aquesta activitat perquè no gaire gent pensa en aquest tema encara que és un tema important. L’activitat va ser divertida perquè treballàrem en grup i em pareix que és necessari el fet de conscienciar les noves generacions que passen per alt aquest tema.

Daiki Soriano, 2n ESO D

El rei de les joguines

Per Arey Álvarez, 4t ESO D

Quan era petit m’agradava jugar amb les meves joguines tots els dies després de dinar. Construïa cases amb Lego, inventava històries i batalles, però sobretot gaudia imaginant que era el rei de les joguines.

Un dia vaig trobar un tub amb dos botons al costat molt estrany, així que el vaig treure de l’armari i vaig jugar amb ell fins que, sense voler, vaig prémer un dels botons i tot va canviar.

De sobte, l’habitació es feia més i més gran, fins que va arribar un punt en què va deixar de créixer. 

Encara no entenia ben bé el que m’havia passat fins que un dels meus cotxes es va apropar i em va començar a parlar. M’ho va contar tot, però encara pensava que tot allò era un somni. El cotxe em va acompanyar fins al general dels meus soldats. El vehicle em parlava sobre l’exèrcit, les victòries, les derrotes, batalles i històries que havien viscut… Vaig pensar que totes eren les anècdotes que jo m’havia imaginat, inventat i recreat dins la meva habitació.

En arribar al lloc vaig conèixer el general i les seves divisions. Parlàrem per un temps que a mi em va semblar infinit. Al final vaig pensar que ja s’acabava tot i que tornava a la realitat, però no va ser així.

Al dia següent em vaig adonar que encara era allà i que no havia estat un somni. Em sentia sol i volia tornar a veure els meus pares i amics. Encara era prest així que vaig tornar al tub i amb l’ajuda dels meus soldats vaig prémer l’altre interruptor per tornar a la normalitat. Gràcies, els vaig dir mentre em feia gran una altra vegada. I vaig sortir per la porta a aixecar la mare.

Una petita flor

Per Natàlia Pérez, 2n ESO B

Hi havia una vegada una petita flor. Ella pensava que era molt bella i que cap altra flor tenia la brillantor que ella irradiava. A mesura que creixia, les altres flors li deien “ets massa blanca”, “les teves arrels són molt petites”, “ningú et voldrà amb aquestes fulles tan fluixes”… I a poc a poc, la flor les va començar a creure. Va sentir que les seves arrels no l’aguantaven, que les seves fulles no resistirien ni el més fluix dels vents i que els pètals eren tan blancs que ningú es fixaria en ella.

Passaven els dies i va aconseguir fer les seves arrels augmentar de mida. Però res era suficient, les va fer créixer tant que varen rompre el terra. Va voler demostrar també que era forta i, aprofitant, va començar a llevar-se els pètals que tant li desagradaven fins que, sense adonar-se, es va quedar sense.

I així és com una de les flors més precioses va acabar sofrint per preocupar-se per l’opinió del altres, sense pensar en la petita flor que va ser una vegada i que es trobava la més extraordinària de totes.

Un somni estrany

Era un dia qualsevol. Em vaig despertar a l’hora de sempre, i m’estava preparant per anar a l’escola quan em vaig recordar que no havia fet el treball de geografia, que s’exposava avui. No em vaig preocupar gaire, ja que vaig pensar que ho podria fer a classe.

Quan vaig arribar a classe, ens van donar la bona notícia que veuríem una pel·lícula, ja que no teníem més temari per donar. Jo estava feliç fins que em vaig recordar del treball que havia de fer. Però vaig pensar que em donaria temps a fer-lo després, ja que la “pel·li” era molt interessant com per no prestar-li atenció. A la classe següent vàrem fer un joc de rol, perquè no vaig poder fer el treball, i a la següent classe tocava exposar i jo no tenia res. En aquell moment vaig entrar en crisi i…. em vaig trobar una altra vegada al llit, molt alterada. Vaig pensar que només havia estat un somni. Però el més estrany era que en realitat no havia fet el treball i sí que s’exposava aquell dia. Però per ignorància vaig fer com si  no hagués passat res.

Vaig anar a classe, i la sorpresa que me’n vaig dur quan vaig saber que veuríem la mateixa pel·lícula del meu somni i que tot hi passés exactament igual, em va fer venir calfreds. I em vaig dir a mi mateixa  que només era una coincidència. Però a la següent classe vàrem fer el mateix  joc de rol, i em va tornar a donar una crisi, ja que una altra vegada no havia fet el treball. En aquell moment em vaig despertar al meu llit. Això ja començava a ser sospitós, perquè tot es repetia una i una altra vegada. Vaig aprofitar aquest avantatge (si es pot dir així), i vaig intentar fer el treball, però mai aconseguia acabar-lo i tornava a començar.

Vaig estar així pel que em semblaven setmanes. Mai no aconseguia acabar el treball a temps, perquè el dia tornava començar.

Tot era siempre igual, mai no canviava res. Això ja m’estava esgotant i ja no sabia què fer per sortir d’aquell bucle infinit. Em vaig dir que no em podia rendir, ja que em quedaven moltes coses per fer. Ja em sabia la pel·lícula de memòria i tots els comentaris per fer gràcia dels meus companys.

Un dia vaig posar-me a fer el treball més ràpid, que mai no ho havia fet, i el vaig acabar dos segons abans de la classe de geografia. Era un miracle, mai no havia avançat tant el dia. Aquesta vegada no em va donar una crisi i vaig poder exposar el treball. I per la meva sorpresa no es va repetir el dia. 

Ara ja fa 1 any d’aquest succés, encara no m’explico el que va passar i per què. Ho he investigat molt  i no trobo res que ho pugui explicar. Ara ja he pogut passar pàgina, però vaig estar molt obsessionada amb això. Per més que cerqués respostes mai no les trobava. Encara penso que va passar realment. Però no puc evitar pensar que va ser un somni (bastant llarg) ocasionat per tot l’estrès i que el meu inconscient no estava tranquil. No havia fet el treball, el meu cap va crear aquest somni per fer-me entrar en raó. Però de veres que per a mi era molt real.

Silvia Garcías, 3rB

Escape room per Sant Jordi

La Diada de Sant Jordi ha estat una jornada perfecta per organitzar un escape room. A les classes de català de 1r ESO B, C i 2n ESO D s’han dividit en grups per poder seguir un fil de pistes que els han conduït a Montblanc, el dia de Sant Jordi. Allà s’han trobat amb un misteri per resoldre, un drac, en Jordi i una princesa que donava un gir inesperat a la llegenda. Professora coordinadora de l’activitat: Eva Enríquez.

La vida: poema visual

El meu poema visual representa la vida d’una persona, passant per la infància, l’adultesa i la mort.

He triat l’espelma com a símbol d’aquest viatge perquè la vida és igual de curta que el que dura una espelma en consumir-se. Passa tan aviat que tan sols t’adones de la importància que té quan ja no ets en aquest món. També, representa la quantitat d’energia que té una persona en cada etapa. Per exemple, quan som nins tenim més forces i som més inquiets que no quan som vells, que ens costa molt caminar…

La primera espelma és la de la infància, que s’encén amb el nostre naixement. Està sencera perquè és quan comença la gran aventura que és viure, quan som nins innocents que l’únic que volem és jugar i riure, i no som conscients de la crua veritat del món en què vivim els éssers vius.

La segona és la de l’adultesa, que ja està una mica fosa per tot el que ha viscut quan érem joves. Ja hem deixat aquella innocència característica d’un nin i començam a veure les coses amb perspectiva, adonant-nos que la vida no són flors i violes.

Per últim, ja no hi ha una espelma, perquè ja hem mort. Ja s’ha fos tot i només queda un plat que representa els records dels éssers estimats, que encara ens aprecien i ens valoren, fins i tot sent morts. Per aquest motiu, no haurem abandonat aquest planeta del tot, ja que romandrem en els cors dels altres.

Per a mi, la vida és un sospir. En qualque moment s’acabarà, i per això, quan sigui la meva hora vull dir “no me’n penedeixo de res”.

Ariadna Román Gordillo, 4tD

VIII Concurs juvenil de microrelats

La nostra alumna de 2n E Carla Mezquida ha estat la guanyadora del segon premi del concurs. Enhorabona, Carla!

Teatre: Fils de llum

Podeu veure el vídeo complet de l’obra en aquest enllaç:

https://drive.google.com/file/d/1ILXo9hekbYNFNTtxOgZ2i4FBDkhCz7lG/view?usp=sharing

LA MEVA EXPERIÈNCIA EN EL TEATRE

Ostres, fa molt temps que no us veia, des del 28 del mes passat per ser exactes. M’han demanat que torni per explicar la meva experiència aquest dia, i aquí som. 

No ho amagaré, que vaig fer feina. Tots els dimarts quedàvem fins a les 15.00h de la tarda assajant, corregint, fent el meu paper una vegada i una altra fins que sortís perfecte. En el meu cas vaig haver de corregir moltes manies meves que faig des de sempre, com per exemple parlar molt de pressa, i va ser difícil, ja que una cosa de fa tant de temps no es pot canviar amb uns mesos, però crec que vaig aconseguir reduir la meva velocitat. No us penseu, em va dur bastanta feina. Així i tot, va ser recompensat totalment amb els riures, les bogeries, però sobretot amb el vincle que creàrem en aquest petit teatre. En el meu cas m’ho vaig passar genial. 

És una experiència que recoman 100% i pos la mà al foc en el fet que la gran majoria acabés pensant com jo. 

El moment de pujar a l’escenari és una experiència que no es pot saber fins que no ets allà. És una mescla entre eufòria per saber que tot el que has treballat per fi donarà els seus fruits, nervis per veure tots aquests ulls pendents de tu i por de “cagar-la” i manar tot el treball dels teus companys allà on no hi plou, però també és meravellós. És al·lucinant el que pots aprendre fent això i el millor és el final, veure que a la gent li ha agradat el que has fet  i que els mesos d’assaig han aconseguit fer que la gent rigui i gaudeixi del teatre.


En conclusió, l’experiència que vaig viure va ser insuperable, mesos i mesos d’assajos resumits en els 35 minuts més divertits que he passat en un institut, així que si algun dia per atzars de la vida us proposen fer una cosa així, acceptau-ho sense pensar-ho dues vegades.

Atentament: la inspectora (Sofia Serapio, 4t D)

 **********

L’obra “Fils de llum” tracta principalment el tema de la relació entre professors i alumnes.  Aquest teatre es compon de diàlegs amb cites a la literatura catalana, balls, cançons i sobretot molta il·lusió.

La meva participació a l’obra ha estat ballant “Els amants” i al final. Al principi em costava molt sortir a l’escenari per vergonya  que em sortís malament.  Després de diversos assajos em va començar a agradar fer el meu paper, ja no estava nerviosa, estava començant a gaudir.  Aquesta obra m’ha fet obrir els ulls al meravellós món del teatre. Abans escoltava la paraula i no em causava cap tipus d’interès, en canvi, ara vull gaudir d´ elaborades creacions com “Fils de llum”.  He trobat aquesta experiència molt bonica. D’una banda, és molt emotiu veure com els actors donen vida als personatges i veure com es desenvolupa la història amb gran esforç.  D’altra banda, m’ha encantat compartir tots aquests moments amb els meus companys i la professora.

Tot el temps i la feina invertida ha valgut totalment la pena, penso que l’obra ha transmès uns missatges molt importants com són  el tema de l’autoestima, les amistats entre alumnes, la superació i, sobretot, la convivència.

Núria García, 4t D

**********

El dia 28 d’abril, el teatre va tornar a l’institut IES Son Rullan amb una obra anomenada “Fils de Llum”. Aquesta peça teatral conta com és la vida dels adolescents avui dia. Tracta temes com el consumisme, l’aspecte físic i l’amor. És una obra molt divertida i impactant que mai no passarà desapercebuda.

Vam començar els assajos a principis del segon trimestre. Estava molt nerviosa. Cada dia que tocava assajar pensava “si estic tan nerviosa ara, no sé què serà de mi el dia de l’ estrena”. Moltes vegades vaig pensar renunciar-hi perquè no em veia capaç de fer-ho. Però no ho vaig fer. Volia llevar-me aquella espina que tenia a causa de la meva mala experiència fent teatre. Demostrar-me que podia fer-ho i llevar-me aquesta timidesa que m’impedia parlar davant la gent. Necessitava fer-ho per mi.

El dia de l’estrena, estàvem tots histèrics. Desitjàvem que tot s’acabés. En el moment que na Xesca va començar el seu discurs, notava com la pressió del meu cos baixava. Em debatia entre anar-me’n corrent i no mirar enrere, o sortir a la roda i agafar el bou per les banyes. Quan es va obrir el teló i vaig sortir a l’escenari, els focus varen il·luminar la meva cara. Vaig començar a experimentar una sensació que mai no havia sentit. Veure a tota aquella gent observant-me, pendents del que faré i diré a continuació, em va fer sentir que tenia el control de tot. 

El que se sent damunt un escenari no es pot descriure amb paraules. Només pots saber de què parlo si hi has estat. Si no ho has assaborit encara només et puc dir una cosa: llança’t a la màgia de l’espectacle, que mai no és tard per fer-ho. Així que, shhhhhhhhh! Silenci… la funció començarà. Molta merda!

Ariadna Román Gordillo, 4t D

Bot a l’aigua: poema-objecte

T’imagines creuar un mar ple de reptes però sense un bot per navegar?

La vida és com un oceà d’aigües turbulentes on els éssers vius tenen brànquies per respirar i aletes per avançar. En canvi, l’ésser humà no té cap d’aquestes característiques, llavors s’enfonsarà sense remei si no aconsegueix algun tipus de refugi per sobreviure a les aigües fredes.

Per compensar aquestes mancances, la humanitat ha estat construint bots creant mètodes científics per mitjà de la investigació. Al llarg dels anys s’ha anat ensenyant el fonament d’aquestes eines a les generacions futures, per evitar l’enfonsament de l’espècie. Avui dia, les escoles, instituts, universitats i tot allò relacionat amb l’ensenyament pot ser molt útil per augmentar l’esperança de vida al medi, perquè, com més aprenguis, més preparat estaràs per enfrontar els obstacles que vinguin, ja sigui millorant la qualitat del bot canviant el material dels rems o instal·lant un motor per combatre els corrents marins.

Les ciències, juntament amb les matemàtiques i avenços tecnològics, són el bot que ajudarà la humanitat a assolir els reptes del futur, i la cultura forma part dels rems que dirigiran el rumb de la nostra civilització

Aleshores, t’animes a construir el teu bot?

Elena Rojas Martínez, 4D

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.

Up ↑