Cerca

LA PÀGINA

Per estar al dia

Categoria

Llengua catalana

Soc invisible

En Jaume des de petit estava convençut que tenia el poder de la invisibilitat davant les al.lotes. Cap li feia cas, ni el miraven, era com si no existís. Durant anys va investigar com podia anul.lar aquest poder. Va llegir molts llibres, va veure moltes pel.lícules i va demanar consell als seus amics, però res, no trobava la fórmula. Als vint-i-dos anys seguia sol i trist. L’única dona que el podia veure era la seva mare que l’ajudava i li explicava que qualque dia trobaria una persona tan especial i bona com ell. En  Jaume sempre li contestava “no m’agrada, però hauré de lluitar amb això”.

Un dia en Jaume va anar al bar “Le Prix” perquè estava convidat a l’aniversari del seu millor amic, en Pere. Quan en Jaume va anar a la barra a demanar una cervesa, la cambrera no el va veure, com sempre, i una dona que semblava de la mateixa edat va murmurar: “Pobret, com passen d’ell!”
En Jaume va mirar aquella dona alta, de cabells castanys i ulls blaus i li va dir: “Em pots veure?”. Ella, sorpresa, li va contestar: “Sí, tu em pots veure? Com pot ser això!”
Els dos al.lots al.lucinaven, es varen quedar mirant sorpresos.

Es varen passar tota la nit parlant i varen quedar per un altre dia. Així, durant mesos, Jaume i Marta van anar al parc d’atraccions, de viatge, van conèixer a molta gent…

Al final es van casar i van formar una família.Tots dos es van adonar que no eren invisibles, no existía el poder de la invisibilitat, sinó que no havien trobat la
persona adequada. Perquè hi ha gent que no val la pena i et fan sentir malament com si no existissis, però quan trobes la persona idònia et sents feliç i visible per tot el
món.

Ariadna Román Gordillo, 1r E

Anuncis

Concurs Coca-Cola 2019

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En el concurs de relat breu organitzat per Coca-Cola a Balears, han resultat guanyadores d’un segon i un tercer premi dues alumnes nostres de 2n d’ESO: Tania Puente Alzate (relat en català, 2n premi) i Marta Sans Carreño (relat en castellà, 3r premi). Enhorabona!

 

La meva última setmana

Avui m’han dit que només tenim una setmana de vida. Estic molt trista perquè hi ha moltes coses que m’agradaria fer abans de morir, com anar a esquiar, ja que a Mallorca quasi no neva. També m’agradaria viatjar per tot el món i d’aquesta manera poder conèixer les cultures d’altres països diferents del meu. Crec que el que faré aquests dies és viure la meva vida normal i viatjar amb la meva família i ajuntar els meus éssers estimats més llunyans que per motius i circumstàncies no estan en la meva vida diària. Una vegada reunida tota la família, celebrarem una gran festa on podrem ballar, cantar, riure i viure el moment al màxim sense pensar en el que ens pugui passar demà. També voldria agrair al meu pare perquè sempre ha estat afectuós i comprensiu amb mi i a la meva mare per cuidar-me en els moments que he estat malalta, m’ha donat suport en tot i sempre m’ha ajudat en el que necessités. Gràcies també a la meva germana, que llevat de totes les baralles, l’he estimada, li he donat suport i l´he respectada.

A més m’agradaria demanar perdó  a aquelles persones a qui he pogut fer mal sense adonar-me’n.

NATALIA NAVARRO GORDILLO 3rB

Diari. La meva darrera setmana

Dissabte, 11 de maig del 2019

     Intent assimilar tot el que vaig trobar el dia anterior, és difícil acceptar que tot acabarà. Mentre berén el meu cap no atura de fer voltes pensant tot el que pot succeir. La meva família no atura de preguntar-me què passa ja que estic molt distreta. Me´n vaig a dormir més prest que habitualment per deixar de pensar.

Diumenge, 12 de maig del 2019

     En despertar-me torn a ser conscient del que podrà passar. Baix a berenar amb la meva família i en pujar a la meva habitació me n´adon   que no puc seguir aguantant aquesta informació. No vull fer mal a la meva família però no puc contar-ho. Em fic al bany i agaf un pot de pastilles, ho pens i decidesc prendre-les, millor acabar amb tot ja…

Dilluns, 13 de maig del 2019

     Em despert amb un intens mal de cap i una forta llum blanca que dona de cop als meus ulls. Després de parpellejar diverses vegades m’acostum a la llum, observ el meu entorn i m´adon  que estic a una habitació d’hospital. Als minuts de despertar veig els meus pares entrar per la porta amb cara preocupada. Els meus pares comencen a explicar-me què vaig fer ja que jo no recordava com havia arribat allà. Després d’explicar-m´ho comencen a tornar-me els records. Com ja és de nit m’adorm.

Dimarts, 14 de maig del 2019

     Em donen l’alta a les 10h. En arribar a ca meva començ a investigar tot el que puc per trobar una raó a tot. En arribar la tarda jug  una estona amb el meu germà a futbol per poder oblidar-me de tota la situació i passar més temps amb ell ja que s’apropa la nostra fi.

Dimecres,15 de maig del 2019

    Al dematí vaig a l’institut com si no passàs res, convers amb els meus amics i parlam de temes trivials. Ja a la tarda faig un pla mestre per atracar un banc, enviï un missatge a uns contactes i els explic tot el pla. Tot pot sortir perfecte.

Dijous, 16 de maig del 2019

    Atracam el banc amb èxit, ens duim els doblers necessaris per poder sortir del país i aguantar un dia més. Me´n duc a la meva família a Austràlia per passar el nostre darrer dia.

Divendres, 17 de maig del 2019

    Avui fa una setmana que va començar tot, avui fa una setmana que vaig trobar aquells papers, avui és el darrer dia. L’atac alienígena comença avui. Començ a escoltar renous estranys i em pos alerta, mir per la finestra i tot pareix ser un caos, cauen esferes lluminoses del cel, una ve cap a mi, això…

(l’escriptora mor abans d’acabar i el diari és trobat 139 anys després)

Esther Hernández Sánchez 3rB

Recull de literatura i foto jove

Les nostres alumnes Elena Vico (1r ESO), Tania Puente (2n ESO), Ainhoa Yglesias (3r ESO), Andrea Ruz (4t ESO) i Carla Verdera (4t ESO) han participat en el Recull de Literatura i Foto Jove 2019, que enguany tenia com a tema “el dolor” i com a font d’inspiració el Guernica de Picasso. Després d’un parell d’edicions en format digital, aquest any el llibre s’ha tornat a editar en paper. L’obra s’ha presentat avui al Teatre Mar i Terra i a l’acte hi han assistit els  alumnes participants, el professorat i les famílies, a més de Susanna Moll, Regidora d’Educació i Esports.

El Recull és una molt bona forma de mostrar el talent creatiu dels nostres alumnes i estam contents que s’hagi tornat a recuperar el format en paper, ja que facilita poder treballar amb els relats dins l’aula. Enhorabona a les nostres alumnes pels seus relats.

Si voleu veure la filmació completa de l’acte, aquí la teniu. Us encantarà!

 

 

El teatre ve a Son Rullan

La companyia de teatre l’Aviador  (formada per Conchi Almeda i Miquel Àngel Raió) vengué els dies 28 de març i 4 d’abril a presentar-nos la seva nova producció titulada Harley Quinn Stalkejada, una obra de teatre de crítica social adolescent. La representació es realitzà dins l’aula i va provocar moltes emocions en els nostres alumnes. D’aquestes emocions en sorgeixen les reflexions que teniu a continuació.

LA PROFESSORA DE FILOSOFIA

Tots sabem que és difícil ser alumne, però qualque vegada t’has posat en la pell d’un professor?

Na Conxa ens va interpretar una obra en la qual representava a una professora de filosofia anomenada Clàudia que, després de patir una baixa, tornava una altra vegada a les classes. Ella explicava el motiu de la seva absència. Contava que és el que li havia passat amb una de les seves alumnes, n’Alba. Ella sortia amb en Peter, un noi que li feia mal, tant per fora com per dins. Na Clàudia, com a professora, li volia fer entendre que allò no era una relació i que ho havia de deixar, però ella no ho veia així. N’Alba va començar a faltar a classe. La professora, preocupada, es va fer passar per una noia adolescent a les xarxes socials per xerrar amb n’Alba, però també per xafardejar el seu compte. Fins que un dia ella s’adona que és na Clàudia qui està darrere el mòbil. En pocs dies les captures de pantalla de les seves conversacions van recórrer tot l’institut. Després d’allò va haver de donar moltes explicacions, però finalment va poder tornar a fer feina.

Aquesta obra és una molt bona manera de fer veure que hem d’anar amb molta cura amb les captures de pantalla i sobretot amb les xarxes socials perquè encara que et pensis que no és per tant el que has fet o que és una bona forma de venjar-se de qualcú, potser estàs destrossant la vida d’una persona. Em va agradar molt la taula que va fer en acabar l’obra, perquè encara que semblaven persones molt diferents, tenien característiques molt semblants.


Aina Roig

OBRA DE TEATRE

La darrera activitat que férem a l’assignatura de català va ser veure una obra de teatre protagonitzada per una actriu catalana. Feia molts d’anys que no en veia cap, de fet la darrera va ser una obra infantil molt coneguda: Els tres porquets. En general, els adolescents no tenim el costum d’anar al teatre les tardes del dissabte perquè pensam que és una opció avorrida i poc profitosa. Però després del que vàrem veure a l’aula d’exàmens, crec que la majoria ha canviat d’idea.

A mi, personalment, em va encantar. L’obra tractava temes que ens toquen molt d’aprop, com és el cas de la privacitat a les xarxes socials i l’abús sexual. La història contava com n’Alba, una noia valenta i segura d’ella mateixa, es veia destrossada per la relació que mantenia amb en Peter fins al punt d’intentar suïcidar-se. L’altra protagonista és na Clàudia, una professora de filosofia, que fa tot el possible per ajudar-la. Arriba a ser tan gran l’obsessió que sent per ella que crea un compte fals a Instagram per seguir-li el rastre i parlar amb ella sense saber qui era realment. Al final de l’obra, quan els dos personatges estan al límit de la desesperació, na Clàudia és acusada d’invasió de la privacitat i li obren un expedient. Mentre cau en una profunda depressió, n’Alba continua sent enganyada i maltractada inconscientment per en Peter. Na Clàudia es dona de baixa durant molt de temps i no torna a saber res més de n’Alba perquè se’n va a Barcelona lluny d’ella.

Sens dubte és una historia profunda i trista pel simple fet que aquestes coses ocorren a molts llocs del món, i canviar-ho està en les nostres mans. Si ens posam al lloc de na Clàudia, com molt bé acaba l’obra, vosaltres que haguéssiu fet? És una resposta complicada però jo, personalment, no crec que arribàs on va arribar ella; no falsificaria la meva identitat per ajudar a una alumna sense abans conèixer-la prou bé. I en el cas de n’Alba, no em deixaria enganyar com va fer ella darrere una persona que només t’utilitza i no t’estima.

Però, tu què hauries fet?

Carla Verdera Planells, 4D

 

 

Premis de poesia

El passat 3 de maig es varen lliurar els premis del Concurs de Poesia organitzat per la Biblioteca. Els guanyadors foren:

Tiaré Rodríguez de 2onA PMAR

Juan Francisco Vallés i Alex Martorell de 4art C

L’autor o autora de l’anònim “La primavera comença, s’altera”

i la professora Margalida Sampol, que ha escrit un poema sobre la seva relació amb l’institut que adjuntam.

 

Teatre per Sant Jordi

Concurs Coca-Cola

10 alumnes de segon d’ESO de Son Rullan han participat en el concurs de relats que organitza Coca-Cola: María Kupriyenko, Marta Sans, Aitor Prior, María Amparo Daniel, Lidia Pons, Rossana Espinilla, Anastasia Kupriyenko, Naira Rojas, Carmen Vera i Tania Puente.

Molta sort als nostres joves talents!

Bloc a WordPress.com.

Up ↑