Cerca

LA PÀGINA

Per estar al dia

Categoria

Extraescolars

Sant Jordi

Viatge d’estudis a Londres

 

 

Quasi 70 alumnes de 4t d’ESO han estat aquests 5 dies de viatge d’estudis a Londres. Podeu veure’n les fotos en el blog que trobareu en aquest enllaç:

(https://viatgealondresblog.wordpress.com/2017/02/04/primera-foto/amp/)

A més, el blog és un magnífic itinerari cultural de la ciutat que pot ser molt útil a tots aquells que vulgueu visitar Londres. No us el perdeu.

El viatge ha rebut una subvenció de l’APIMA de Son Rullan.

Anuncis

Festa solidària 2016

Teatre

La companyia de teatre La Impaciència no és la primera vegada que ve a Son Rullan. Sabem que amb ells l’èxit està assegurat.  Aquesta vegada Salvador Oliva ens ha portat Un dia vaig somiar que mon pare era Déu, una obra que conté tots els temes que ens interessen: l’amor, l’amistat, la por, la sort… Una proposta interessantíssima que ens ha fet pensar… i gaudir del teatre. Ens ha encantat!

Un dia vaig somiar que mon pare era Déu

Tot comença quan Paul Auster va demanar als americans que li contessin històries viscudes per ells mateixos per després contar-les en un programa de ràdio. En va rebre prop de quatre mil de les qual en trià cent setanta-nou per convertir-les en literatura. Aquestes històries són les que conta el llibre Vaig creure que el meu pare era Déu. Com que som un entusiasta de les històries de Paul Auster i perquè aquest llibre em va fascinar, un any després de llegir-lo, una nit, jo, vaig somiar que mon pare era Déu. Una coincidència o una revelació? No, un deute. Parlar de racisme, d’amor, de mort, d’amistat, de religió, de guerra, de por, de sort…, amb exigència i naturalitat era la meva obligació. Les vivències són convertides en literatura i la literatura en teatre. Les nostres històries són les millors perquè són les que hem viscut. Paul Auster és un escriptor intel.ligent, capaç d’enganxar el lector amb un argument senzill, que fa de mirall dels comportaments humans i fa pensar molt; també juga amb l’atzar, les casualitats i en això m’hi sento molt identificat. Hi ha gent que pensa que els pren el pèl, però a mi m’encanta que jugui amb mi i em faci còmplice de la seva escriptura. La lectura de la seva obra em deixa un regust fantàstic.

Salvador Oliva

Companyia de teatre La Impaciència

***************

Un home amb una bossa de plàstic al cap. Això fou el que ens trobàrem els alumnes de quart a l’hora d’entrar a classe. Havia vengut en Salvador Oliva, un actor de la companyia “La Impaciència” a representar l´obra anomenada “Vaig somiar que el meu pare era Déu”. Aquesta obra està basada en un llibre de l’escriptor Paul Auster anomenat “Vaig creure que el meu pare era Déu”. Igual que el llibre, l’obra tractava sobre escenes verídiques de la vida quotidiana a Amèrica. Aquestes escenes són interpretades per Salvador Oliva tot sol a l’escenari, i són interrompudes per una acció secundària (com beure aigua) per canviar d’interpretació.

La interpretació que més em va agradar fou la d’un nen i la seva amiga a la barriada dels quals arriba una família afroamericana, i com que en l’època ambientada estava malvist, l’al·lota jove de la família afroamericana és discriminada per la jove veïna.

Tots els gags van acompanyats d’un cert humor teatral que proporciona l’atenció de tots els espectadors.

En acabar la seva obra, en Salvador Oliva ens va explicar com el camí de la interpretació i el teatre l’han duit on és ara.

Coloma Balboa Rosselló, 4t ESO C

***************

El teatre consistia en el fet que una persona recitava unes escenes d’uns monòlegs. Els deia amb molta naturalitat i una gràcia especial.

Va haver-hi una escena on em vaig emocionar perquè és un reflex de la realitat. Tracta d’una família amb la pèrdua d’un parent molt estimat i contava com un nin no suportava el fet d’estar sense el seu pare, ocultava els seus sentiments i plorava i patia per separat per no fer mal a la seva mare. Un dia aquest nin veu la seva mare plorant desconsoladament i li dóna una abraçada i el nin va saber que la mare havia actuat de la mateixa manera que ell. Llavors, el tema és: Quin sofriment és més fort, el que comparteixes i demostres o el que et quedes dins?

Un altre relat que em va fer pensar i reflexionar sobre la influència dels altres damunt nosaltres mateixos consistia en un xicot i una nina que eren amics. Veuen  una nina negra mudant-se davant d’ells. La nina  va dir a la xicota de color que no li agradava, no volia jugar amb ella. El seu amic li va preguntar: però per què t’has comportat així? I la nina va respondre que el seu pare xerrava malament de persones com ella. El nin es va sentir molt malament i mai va oblidar aquell dia, volia que la nina no el recordés a ell ni aquell moment tant desagradable, però sabia que sempre aquesta nina negra el duria en la seva memòria. Això és racisme, una persona que no t’ha fet res, però tu el negues per ser diferent de tu.

M’ha agradat molt aquest espectacle i he après un poquet de tot.

Raquel Belardo, 4t ESO C

***************

Salvador Oliva, actor de teatre, va venir l’altre dia a l’institut a interpretar-nos una obra anomenada “Vaig somiar que mon pare era Déu”. Només entrar a l’aula ens vam sorprendre, ja que vàrem veure un home amb una bossa al cap. Anava contant diferents històries fent un monòleg.

La història que més em va agradar vas ser una en la qual contava que un pic era a un restaurant amb la seva mare i la seva àvia, i va demanar una hamburguesa amb patates fregides. Incloïa un plat de pèsols que ell no volia menjar-se. La seva àvia li va dir que si els menjava li donaria cinc dòlars, per tant ell va cedir. En arribar a casa, per sopar, la seva mare li havia preparat un bistec amb patates fregides i un plat de pèsols. Ell es va negar i la mare li va dir que si ho havia fet per doblers ara li tocava fer-ho per amor. Va dir que aquell dia va aprendre dues coses: el significat dels doblers i el significat de l’amor. Aquesta va ser la meva història preferida, ja que a més de fer-te pensar, tenia un to humorístic. D’aquest tipus en va contar moltíssimes.

Em va encantar l’activitat, ja que vaig trobar que era un home molt simpàtic i segons la meva opinió interpretava molt bé, ja que era molt natural. Era un poc impactant quan canviava d’història i una tenia molta gràcia i una altra era com a més trista, però em va agradar molt.

                                                                                              Mari Bruguera Rodríguez, 4ESOC

***************

-Podeu obrir! És el que ens va dir na Xisca abans de veure aquell home amb una bossa en el cap. “Quin tio més estrany “, vaig pensar quan el vaig veure, però a poc a poc vaig veure que no era així que només començar a parlar va fer que tots ens endinsàssim en les històries que ell contava. Mentre que l’obra avançava em demanava: serà veritat tot el que conta?… Hi havia tanta naturalitat en el que ens contava, com aquella que xerrava del que un nin havia fet per doblers, havia menjat pèsols i això que els odiava… Però al vespre la mare els hi va cuinar un altre pic i li va dir que si se’ls havia menjat per doblers també ho faria per AMOR! Tots vàrem esclatar a riure, va ser d’allò més graciós!

Però hi va haver dues històries que m’encantaren; la primera és aquella que relatava la història de dos nins petits. Eren amics, però un dia va arribar al poble una nina de color, l’ al·lota no la va voler, la va “humiliar”… Finalment, acaba dient que aquesta nina va abandonar el poble i que el nin només esperava que la nina hagués pogut oblidar aquells moments. I l’altra història que em va deixar impactada va ser la de la mare i el fill que ploraven tots sols sense saber que tots dos ploraven, va ser tan bonica!

Per acabar, d’aquest teatre puc dir que em va agradar molt i que les històries quotidianes es poden contar amb humor, perquè tal vegada necessitem això més somriures, més moments de rialles sense que ens demanin res a canvi.

Marta Campayo, 4t ESO C

***************

Divendres de la setmana passada va venir un home a fer una obra de teatre, la qual consistia de diversos relats, alguns molt diferents i altres no tant. Com el dels pèsols, el qual consistia en una història curta narrada en primera persona per un nin, que estava amb la seva mare i la seva àvia. Estaven dinant a un restaurant, però quan el nin demana el seu plat li ve acompanyat d’un plat de pèsols. No li agraden, però l’avia li diu que si se’ls menja li dóna cinc dòlars. Se’ls acaba menjant i quan és l’hora de sopar, la seva mare li prepara el seu plat favorit, però amb un plat de pèsols. Ell diu que no se’ls vol menjar, però la seva mare li diu que si se’ls menja per diners també ho ha de fer  per amor, i se’ls acaba menjant. També en va explicar molts més: el nin que plorava amagat per no ferir la mare, però resulta que la mare fa el mateix per no ferir-lo a ell; el de la nena de color que volia jugar amb els altres nins però la nena del grup no volia pel fet de ser d’una altra raça, etc. A mi, personalment, em va agradar molt com va actuar, la forma tan natural amb la qual interpretava cada relat i com ho sabia tot de memòria. Vaig estar molt atenta ja que em va enganxar molt des d’un principi.

Victòria Calventos, 4t ESO C

Què en sabeu de l’alguerès?

Sabíeu que l’alguerès és un dialecte del català? Si teniu curiositat per saber com sona l’alguerès i si encara és viu entre la gent jove, mirau aquest vídeo del programa de TV3 Caçadors de paraules. Clicau damunt la imatge.

Bunyolada 2016

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La bunyolada 2016

Fa uns dies vam celebrar la bunyolada a l’institut. Els alumnes de 4t vàrem vendre, juntament amb els professors i na Catalina (que cada any ens ve a fer els bunyols)  calces, calcetins i bunyols,  que es van vendre de seguida. L’ambient entre la gent de les coes, encara que una mica crispat per l’espera del menjar, era bo, la gent xerrava i s’ho passava bé. L’aire que es respirava rere els mostradors improvisats no distava molt de l’altre, però nosaltres rèiem sense la crispació de la fam. Al final del dia, quan els professors van xerrar amb nosaltres, ens vam endur una sorpresa: havíem recollit molts de doblers per al viatge d’estudis. Tot va sortir bé.

Maria Ruiz, 4t ESO D

 

Recepta dels bunyols de na Catalinaimg_7001

Ingredients:

1 kg puré de patata instantani Nomen

2 kg de farina

4’5 L d’aigua

6 vermells d’ou

100 g llevat fresc

Fonem el puré de patata amb aigua calenta i el deixam refredar un poc.  Hi afegim el llevat (que prèviament hem dissolt amb un poc d’aigua freda), els vermells d’ou i al final la farina. Es deixa tovar fins que dobli el volum. Fregim els bunyols amb oli de gira-sol i hi posam sucre per damunt.


Virgen’s Day Celebration

Last 21st of October, like every year in the school, we celebrated the ‘Virgen’s Day’. Like a tradition, Elena’s mother came to sweet us the life with delicious sweet fritters. The purpose of this was to sell them with some drink to earn money for our trip to London. To get more money, we sold socks too and with the money got from both things, we will enjoy visiting the amazing bay of Westminster.

Although the work was hard, we got a lot of money and had a lot of success. It was a sweet day in which everybody enjoyed a lot.

Alba Herrero, 4t ESO D

 

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑