Per Carmen Sorribas Fernández, 3r ESO C.
Per Tania Puente Alzate
Enhorabona a la nostra alumna Nerea Belinchón Barnés que ha guanyat el concurs de traducció de poesia en la modalitat 11-15 anys.
Carla Verdera, 2n BATX C
Pandèmia: malaltia epidèmica estesa a molts països i que afecta molts individus del mateix país a la vegada. Aquesta és la definició que ofereix el diccionari DIEC per a la paraula pandèmia, però que mai havíem arribat a comprendre. Aquest fet va canviar el dia que ens va tocar viure en primera persona, el que vertaderament vol dir, i vàrem descobrir el significat que amaga al seu darrere. Solitud, incertesa, por, angoixa… són paraules que també podrien aparèixer en aquesta definició, perquè és el que sentirem tots nosaltres la primera vegada que vàrem experimentar aquesta nova realitat.
La pandèmia de la Covid-19 ens ha canviat la vida en tots els sentits, el nostre ritme de vida no és el mateix que fa un any, i hem hagut d’aprendre a viure envoltats de mascaretes, gel hidroalcohòlic i metres de distància. No ha estat gens fàcil, i encara ara estam lluitant contra un virus que va arribar per sorpresa quan menys ho esperàvem i necessitàvem. Però abans de queixar-nos dient que som una generació desgraciada i maleïda, podem mirar enrere i veurem que no és la primera vegada que succeeix un fenomen d’aquestes característiques. La pitjor pandèmia es remunta al segle XIV, concretament parlam de la pandèmia de la pesta negra de l’any 1348, sens dubte una pandèmia devastadora que va acabar amb milions de persones i les ganes de viure de la majoria de la població. Davant unes condicions de vida pèssimes, una medicina molt poc desenvolupada i la ignorància i la superstició com a motor del món, els poderosos van haver de cercar un boc expiatori per conservar el seu poder i exculpar la religió. No varen trobar millor escapatòria que culpar el poble jueu de la desgràcia mundial que estaven vivint. Una solució, des del meu punt de vista, poc intel.ligent, ja que no tenien res a veure amb la malaltia ni la possibilitat d’emmalaltir.
Si aplicam els mateixos criteris a la pandèmia de la Covid-19, veurem com en realitat no hem avançat tant respecte al segle XIV. Ja no parlam d’una població analfabeta ni tan supersticiosa, però sí d’una generació molt més manipulable i amb un esperit crític poc desenvolupat degut, en gran part, a les noves tecnologies. Les persones no jutgen per elles
mateixes, es deixen dur pel consum de masses i no valoren les conseqüències dels seus actes. La intolerància, la mala educació i el poc coneixement encara estan molt presents en la nostra societat i s’ha pogut comprovar fàcilment aquests darrers mesos, en què hem hagut de fer front a situacions difícils i poc agradables. Tenint en compte que comptam amb una medicina molt més avançada i uns grans coneixements científics, fer front a la pandèmia ha resultat igual de complicat que fa set segles, degut a la falta d’experiència i la poca informació que es té fins que no es viu en primera persona.
En conclusió, per lluitar contra una pandèmia d’aquestes dimensions és necessari un compromís social de respecte i solidaritat. Dos aspectes que van mancar durant la pandèmia de la pesta negra, però que al segle XXI encara no hem estat capaços d’aconseguir. Parlam de dues pandèmies molt diferents entre si pels segles que les separen, però que en el fons són un reflex l’una de l’altra. Moments difícils, on les ganes de sortir-ne són evidents i en què sense una postura ferma és fàcil caure en mans de les fal·làcies i les mentides dels més incultes.
Ahir a la nit, vaig tenir un dels pitjors somnis que he tingut mai, en el qual hi apareixien dues de les meves pors. Però m’estic avançant, comencem pel principi.
Com sempre, me’n vaig anar al llit a les dotze de la nit. Quan em vaig aixecar eren les nou del matí, però no hi havia sol, sinó una lluna vermella com la sang. Estranyada, vaig anar al saló per preguntar què passava. Allà vaig veure els meus pares morts mentre se’ls menjaven unes aranyes gegants. Estava horroritzada. Només plorava mentre els veia sent devorats per aquells monstres. De sobte, una aranya em va veure i va començar a córrer cap a mi. Jo també vaig córrer, però cap a la porta que dona al carrer per fugir d’ella. Vaig despistar-la en un semàfor i em vaig encaminar cap a la casa de les meves cosines. Quan ja era allà, vaig trucar a la porta, però no vaig tenir resposta, així que vaig entrar per la porta del darrere que, per sort, estava oberta. Vaig entrar, però el millor hauria estat no haver entrat, perquè la mateixa escena de ca meva es veia a ca seva. No podia més. Volia que qualcú em tragués d’aquell malson. I com si algú m’hagués llegit la ment em van despertar. Els meus pares estaven preocupats perquè deien que no parava de suar i plorar. Els vaig donar una abraçada i els vaig dir: us estimo. Són els meus herois.
Espero no tenir mai més un somni com aquell en el qual perd la meva família i hi surten aranyes. Les odio.
Ariadna Román Gordillo, 3rC (2)
Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, hem convidat el poeta Damià Rotger a realitzar una sèrie de tallers de haikus amb els alumnes de 1r d’ESO. Ha estat tot un èxit! Aquí en teniu algunes mostres. Anirem afegint-ne a mesura que es vagin realitzant els tallers. Gràcies, Damià, per aquesta activitat tan engrescadora!
Les pedres es mouen
els animals em parlen
la terra s’eixuga.
Alejandro Arcos
Busseig com un peix
descans en els grans d’arena
mentre escolt la mar.
Xavier Angulo
A la platja vaig veure una muntanya
els peixos eren fulles
i els para-sols arbres.
Noelia Martín
La mar banyant el sol
la diversió m’entra a dins
i la calor protegint el meu cos.
Ricardo Corbalán
L’aigua de la mar
abriga l’arena:
li fa una abraçada, protegint-la.
Irene Fernández
Els peixos de metres
de les ones boten fins al cel
i cauen cap a la mar.
Adiran de Lázaro
Bussejava a l’arena
i a la nit
l’aigua salada pujava fins a la lluna.
Akram Eddaoudi
M’agrada nedar
i veure els peixos
passar com un llamp.
Naiara Quiñonero
Sent molta tranquil·litat
poder ensumar els bolets
i amb un amic que em du volant fins a la copa dels arbres.
Mireia Martín
A la platja
l’arena crema el sol
i jo menjo el teu amor.
Christian Cebrián
L’arena es mou
el sol crema l’aigua
i la família és més important.
Álvaro Guijarro
Dins l’aigua rosada
hi ha un peix ofegant-se sense
poder respirar l’arena.
Noa Lluch Virtudes
Els peixos que cauen
del gelat a l’ estiu són del color
de l’aigua.
Maria Mincheva
Els peixos de fora
es cremaren amb els raigs
que el sol donava.
Irene Roldán
Els amics són com un pont
que ens du a la felicitat en els dies grisos.
La felicitat és com l’arena.
Sara Rubio
Perduda dins l’aigua
torrada pel sol,
m’enfons a poc a poc.
Erika González
L’aigua del mar eixuta
i el blau ha partit:
l’arena l’hi ha robat.
Ami Magassa
L’aigua forada les blanes roques.
Arriben a l’arena trossos
que engoleix ràpidament.
Souleymane
La llum del sol a la nit
petxines tornen blanques i negres
com un pas de zebra.
Ainara Martín
Palmeres dins la mar,
arena pel cel
i les copinyes: astres de l’univers.
Sandra Bosch
Estic al cim:
he escalat l’arbre
de l’Everest.
Miquel Àngel Clar
La forma de veure peixos
és pujar per l’espai
i bussejar les estrelles.
Antonio Bermúdez
Pareix que els ocells
creixen com els arbres
per menjar un tros de lluna.
Izan García
Amb els arbres un gratacel
i noltros a l’altura dels estels
emmarcant aquest dia tan especial.
Noa Malagón
Un llop de color blau udola
pel camp arbres negres punxeguts.
La lluna no brilla però es veu de dia.
David Cantallops
Els arbres són santuaris
els rius més rectes que la llengua empedrada
i la natura parla.
Francisco Bringa
Més alt que un arbre,
més dur que una pedra:
la muntanya meva.
Massour Diallo
Ja tenim els guanyadors del Concurs Literari i Audiovisual del Sant Jordi 2020-2021. Volem agrair la participació de tots els alumnes i donar l’enhorabona als guanyadors, que són:
1r ESO: Jana Verdera, 1r ESO F. Primer Premi.
Fernando Tomàs, Adrián Mascaró i Naiara Yglesias. Segon Premi (empat).
2n ESO: Eszter Peñarrubia, 2n ESO A.
3r ESO: Sofía Serapio, 3r ESO C.
4t ESO: Marta Sans, 4t ESO D.
Podeu veure en aquests enllaços els treballs premiats:
Jana Verdera, 1r ESO F: https://drive.google.com/file/d/1yVYMXItc32qAnWDbSu9UqUcx09X9E8eo/view?usp=sharing
Fernando Tomàs, 1r ESO G: https://drive.google.com/file/d/1-5Rv8eAS_xo0pza4nh00uFJv9fJRCbAW/view?usp=sharing
Adrián Mascaró, 1r ESO H: https://drive.google.com/file/d/1LkWBs-nlNmV2dub-P2PtACKZb2o2ZXKk/view?usp=sharing
Naiara Yglesias, 1r ESO H: https://drive.google.com/file/d/1qdLlQU69YPcLrMgZDFW_mFds5AxYLfo1/view?usp=sharing
Eszter Peñarrubia, 2n ESO A: https://drive.google.com/file/d/1zXbCuEVjEpKd9DfXJ0NY8hya08YdrrV0/view?usp=sharing
Sofía Serapio, 3r ESO C: https://drive.google.com/file/d/1M4QZXhwLxgBJGGzmoUV1sSOm8tRLC83A/view?usp=sharing
Marta Sans, 4t ESO D: https://drive.google.com/file/d/14KhNiGSaxb-1Ujap_k9KdksbREdp2c4H/view?usp=sharing
Abans de tot hem de tenir clar tot el que defineix aquesta paraula, ja que pot significar moltes coses.
La felicitat no és alguna cosa simple o que hàgim d’ignorar. La felicitat és l’emoció que ens fa avançar com a persones i que fa que no estiguem encallats en els pensaments i accions negatives que t’hagin pogut ocórrer en el passat; també la tristesa i els mals moments, les decepcions i tot allò que tengui a veure amb alguna cosa negativa. Amb el pas del temps és bo perquè evites molts problemes que es poden presentar… Tot és qüestió de perspectiva.
La felicitat ens la donam nosaltres mateixos. És clar que no podem estar tots solets, però sí que és veritat que no necessitam tantes de coses inútils ni persones tòxiques i dolentes en la nostra vida. Però no solament en la vida social… no,no i no! També amb tot el que ens envolta. Has de tenir un equilibri i només tu, per molt que et costi, podràs aconseguir-lo. Tot allò que no sigui ciència-ficció es pot dur a terme.
En resum, la felicitat ens la donam nosaltres mateixos amb petites coses.
Wilfredo Colarte Serrano, 3r ESO B
Guanyadors/es
1r premi:
Carmen Vera. Foto núm. 2: “Carrers buits però cors plens d’esperança”
2n premi:
Mariona Cantarellas. Foto núm. 6: “Sempre ens quedarà l’amor”
3r premi (ex aequo):
Esther Hernández. Foto núm 1: “Nueva normalidad, nueva búsqueda de libertad”
Lucía Tortajada. Foto núm. 11: “La llave hacia la esperanza”
Noelia Rabadán. Foto núm. 18: “La contaminación nunca debería ser el precio de la prosperidad”
