Cerca

LA PÀGINA

Per estar al dia

Concurs de fotos filosòfiques

APIMA

 

Anuncis

Festa solidària

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Moltíssima participació i molt bon ambient en la nostra tradicional festa de final de trimestre. Com en anys anteriors, els doblers recaptats (1276,22 €!!) aniran al Banc d’Aliments. Bones Festes a tothom!!!

L’Arxiduc Lluís Salvador

La nostra ciutat ha canviat moltíssim els darrers 150 anys. Palma no és la mateixa que va conèixer l’Arxiduc Lluís Salvador l’estiu de 1867, la primera vegada que va trepitjar la nostra illa.  Un recorregut llegint els seus textos ens ha ajudat a visualitzar i entendre aquests canvis que són especialment notables a la façana marítima.

Sortida amb 1r de batxillerat A i B

Taller Coca-Cola de creació de personatges

Com a preparació per al concurs de relat breu que cada any organitza Coca-Cola amb els 2n d’ESO, dia 18 de desembre es realitzà al centre un taller de  creació de personatges de ficció. Va ser molt instructiu i amè. Segur que en sortiran uns relats ben interessants. Ho veurem al concurs del mes de maig. Sort als sonrullaners!

Visita a l’Agència Tributària

El dia 19 de desembre els alumnes de batxillerat tant de primer com de segon participaren en una jornada informativa realitzada per l’Agència Tributària de Palma. En aquesta visita es tractaren temes de fiscalitat empresarial així com les raons justificatives de l’existència d’aquesta Agència i la importància que té per a la societat.

Els ponents quedaren molt satisfets per la gran participació del nostre alumnat així com pel bon comportament i l’atenció que mostraren durant tota la sessió.

Ángel Luis Merlo

Sant Albert el Gran, Dia de la Química

El passat 15 de novembre, dia de Sant Albert el Gran -patró de la Química- el grup d’alumnes de 2n de batxillerat de la modalitat de ciències que cursa l’assignatura de química es desplaçà al Museu de Mallorca, ubicat al carrer de la Portella del barri antic, per visitar el laboratori de restauració del Museu. Allà, la responsable del laboratori, la restauradora Silvia Jovani, ens informà de tot el procés que segueixen les distintes peces d’arqueologia d’ençà que entren al registre del museu fins que resten enllestides per ser exposades al públic (fotos 1 i 2).

Després, amb la directora del Museu, Joana Maria Palou, aprofitàrem l’ocasió per fer una visita ràpida per algunes de les seves sales dedicades al gòtic mallorquí.

Un cop finalitzada aquesta activitat, anàrem a l’edifici “Sa Riera” de la UIB, per assistir a una conferència sobre “Química i salut” impartida pel doctor en ciències químiques senyor Miquel Adrover i dins el marc de les activitats organitzades amb motiu del Dia de la Química. El Dr. Adrover, amb una presentació molt didàctica,  ens informà sobre el paper clau de la química en la recerca dins l’àmbit de les ciències de la salut (foto 3).

Miquel Palou

 

Si el món s’acabàs

Si el món s’acabàs d’aquí una setmana jo em posaria a fer el que sempre he volgut  fer: viatjar a totes les parts del món amb la meva família, conduiria un cotxe, una moto i un camió, també m’agradaria pilotar un tren… El dolent seria que no crec que pugui fer tot això, i menys amb tan poc tempsL. Però una cosa que podria fer seria tenir un ca, uns quants de moixos, peixos  i,  si pot ser, cosa que no podria, tenir un cocodril! Això sí que m’agradaria… Però no crec que valgui  la pena, perquè si s’acaba el món, tots i totes moriríem.

Sincerament, jo crec que si s’acabàs el món tots estaríem molt espantats i intentaríem sobreviure a la catàstrofe que ens hagués de passar. Jo intentaria fer un gran forat en terra i posar una teulada molt resistent de metall, ficaria totes les coses que haguéssim de mester: menjar, aigua, llum, mantes… I reforçaríem les parets de metall i en terra també. Això no serviria molt si la catàstrofe fos que sortís lava del terra, perquè la lava encalentiria el metall i moriríem de calor… Però si fos, per exemple, un gran meteorit, tal vegada el nostre refugi podria resistir l’ impacte… O potser no.

Sergio Garcías Maldonado, 2nC

La vida que aprenc

Tres alumnes de 4t d’ESO comenten un article de Carles Capdevila sobre la vida. Aquestes són les seves reflexions. 

La vida s’aprèn vivint-la”. Totalment d’acord amb aquesta afirmació. Si no t’arrisques, si no t’atreveixes a fer coses que mai hauries pensat fer, com pots aprendre i descobrir noves coses? De vegades, és difícil adonar-se’n. Necessites que passi aquell “allò”.

Vida només en tenim una, i s’ha d’ aprofitar i gaudir al màxim. Perquè un dia tendràs setanta-un anys, estaràs assegut, mirant la televisió, i apareixerà a les notícies un jove que ha aconseguit una cosa extraordinària, i pensaràs: “Aquesta persona hagués pogut ser jo”. Idò ara és el moment. És hora de canviar l’actitud. A partir d’ara, sempre positiva, sempre intentant i provant coses noves. És hora de millorar la teva vida i, potser, la d’altres persones. Que pot resultar difícil? Clar que sí! No tot surt a la primera. I si no surt? Doncs res! Ho has intentat, t’has esforçat! Passam a una altra. Has de conèixer-te a tu mateix, les teves possibilitats i les teves limitacions. “Quan una porta es tanca s’obren soletes un munt de finestres”. Prioritza els teus objectius, i a per totes.

Perquè no som com els moixos, que tenen set vides, som persones i només en tenim una. Fes que valgui la pena.

Natalia Belchi, 4t d’ESO

*******

La vida és el cúmul de temps que té una persona per estimar i ser estimat, per aprendre i per errar, perquè vida només n’hi ha una i l’hem d’aprofitar fent el que ens agrada i estant amb aquells que et fan feliç.

Aquest text ens parla de que hem d’aprendre a prioritzar el que realment ens importa, perquè malauradament el temps passa més aviat del que ens pensam i quan ens volem adonar s’acaba. I prioritzar no és més que decidir què és allò que ens fa feliços i gaudir-ho mentre puguem, deixant a un costat les pors de viure, del risc i dels sentiments.

A la vida hem d’aprofitar cada porta que se’ns obri, per petita que sigui, perquè qui sap si no se’n tornarà obrir cap altra, o si la pròxima que s’obri no ens farà tan feliços o no ens permetrà gaudir i aprendre el que vam deixar passar.

Però el més important és viure-la amb optimisme, pensant que tot té un perquè, que tot sempre és millor si veus el got mig ple i no mig buit i que això et farà gaudir. Perquè al cap i a la fi, si vius envoltat del que et fa feliç, gaudiràs la vida, perquè vida només n’hi ha una.

Xisca Sastre Pérez 4t ESO D

*******

Entenc perfectament el que passa amb la situació de Carles Capdevila, ja que jo vaig veure com la meva professora de tercer de primària sofria un càncer de mama i nosaltres els alumnes ens començàrem a preocupar. Va faltar quasi dos mesos perquè s´havia de sotmetre a la dura quimioteràpia; per mi és una de les parts més dures per a  una persona amb càncer, ja que sofreix el seu cos i el seu aspecte.

Me´n recordo fins i tot de quin dia era. Era dia 3 de març i ens va arribar una molt mala notícia: la professora, la tutora, na Laura, havia sofert una recaiguda molt gran i no la vàrem tornar a veure fins tres setmanes després que va venir a la classe a comunicar-nos que no tornaria en tot el que quedava de curs. I perquè ens recordàssim d´ella ens va regalar un llapis que ningú no va utilizar perquè no es gastés. Tenia un aspecte cansat, trist, però a la vegada estava contenta per veure´ns. Va ser horrible quan se´n va anar, vàrem plorar tot el dia. Nosaltres no volíem la substituta, la volíem a ella.

Al curs següent també ens tocava tenir-la a ella, ja que a la meva anterior escola els professors feien dos anys amb els mateixos alumnes. Nosaltres pensàvem que no vendria, pensàvem que vendria una substituta i que simplement no ens trobava, però va arribar. La que va entrar era na Laura. Havia arribat tard perquè li feren una festa de benvinguda. Ja tenia cabells i no duia el mocador, era feliç i estava molt motivada. Ens va fer una besada a cada un de nosaltres i va ser el millor començament de curs de la meva vida.

El càncer és molt dur. A mi el que més m´ha afectat és el càncer de mama, ja que ara l´està sofrint la millor amiga de la meva mare. La mare d´un dels meus millors amics i que juga a bàsquet amb mi va morir de càncer, però em va afectar menys ja que quan vaig conèixer el meu amic ella ja estava molt malament i als pocs mesos va morir. No la coneixia molt, però vaig anar al funeral per animar el meu amic i intentar que no pensés en el tema, però va ser impossible. Va plorar i molt i jo vaig plorar amb ell. No ho vaig poder evitar.

Per aquestes coses hem de aprofitar la vida al màxim perquè mai saps el que et pot passar.

Marc Castell, 4t B

*******

La veritat, aquest text té moltíssima raó, i de vegades no ens adonam de moltes d’aqueixes coses. Aquests detalls que en realitat fan la vida millor, però que no hi pensam. Els temes que a mi més em criden l’atenció són: aprofitar els bons moments, la por i l’optimisme. Xerraré d’això.

Quant a aprofitar les oportunitats que la vida ens dóna, pens que no ens adonam del que tenim fins que ho perdem. Però si almenys ens poguéssim fer una idea de quan ho perdrem… Potser seria millor. El meu padrí va morir al juny de l’any passat, però duia tres anys molt malalt i ja ens ho esperàvem. De totes maneres diguem que tampoc no teníem una relació fantàstica. Jo sé que ell m’estimava moltíssim, i crec que a qui més estimava era  la meva cosina petita i a mi, però mai ens ho va demostrar a cap de la família. A nosaltres un poc més però tampoc suficient. No li guard cap rancor, ho puc assegurar. Però tot això va fer que no m’afectàs gens.

Després, a l’agost, dos mesos després, va morir un amic meu. Tenia 70 anys. I què? Érem molt amics. I d’ell no m’ho esperava. Va ser de sobte. Un dia estava bé i al següent tingué un infart i adéu. Així va ser. És l’única persona que encara plor de vegades si xerr d’ell. I d’aquí ve el que he dit abans: “No valoram el que tenim fins que ho perdem”.

La por. El que diu el text m’ha fet pensar. A mi em passa, que per por a sentir qualque cosa, no sóc jo mateix. Sóc molt tendre, però de vegades no ho demostro per por, per no canviar les coses, perquè tot segueixi igual. I pens que això ho hauria de canviar. Deixar que les coses passin, com diu la cançó d’en Dani Martin. Emocional. És en castellà (és igual) i ve a dir això, que deixis passar  les coses, que segueixin el seu curs totes soles. 

I també és veritat que la por de morir m’impedeix viure, a mi personalment. Sempre amb por de tot,  que hi hagi un accident,  que passi qualsevol cosa. Moltes vegades es torna quasi una obsessió.

Per acabar, l’optimisme. Sóc de les persones que pensa que si penses negatiu i després te surt bé, et dus una alegria i si ocorre malament, ja t’ho esperaves; en canvi si ets positiu i les coses et van malament, ja et duus una decepció.                                                                                                                                                        Sé que en realitat no és així perquè si ets positiu i les coses no surten com esperes, miraràs la part positiva, però no sé perquè pens així. Potser sóc negatiu ja de per si. Supòs que serà això. I també sé que si seguesc pensant així, em donaré moltes castanyes a la vida. No és bo ser així. És una altra cosa que he de canviar. Encara que, per una altra part (i que també té que veure amb aprofitar els moments), sempre ric. Sempre. Estic tot el dia rient, i és una cosa molt necessària. De vegades em pas i tot, i és un poc estrany: sóc negatiu però sempre m’ho prenc tot molt bé, amb una rialla. No sé què pensar de mi mateix.

En definitiva, hauríem d’aprofitar el que tenim, demostrar que estimam les persones del nostre voltant, sense por, al màxim i sent positius.

Anònim, 4t ESO

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑