El curs s’acaba i l’estiu ens espera. Molta sort als nostres alumnes de segon de batxillerat que acaben de fer la selectivitat i que aviat començaran una nova etapa de les seves vides, plenes de projectes i d’il.lusions. Aquesta redacció de Coloma Balboa va dedicada a tots ells.
Nirvis, incertesa, inseguretat, tots desencadenant un sentiment de por. Aquesta barreja d’emocions era el que experimentava just abans de començar el curs. Una nova etapa s’obria camí entre les altres i aquesta venia amb força ja que determinaria el meu futur més proper. Ocorria a poc a poc, com quan a l’inici de l’estiu, quan el sol comença a mostrar tota la seva intensitat, fiques la punta dels dits del peu per comprovar si l’aigua encara és molt freda. A mesura que aquesta etapa anava cursant, em vaig adonar que l’aigua no era tan freda i vaig tirar-m’hi de cap. Exàmens, redaccions, exposicions, treballs, sortides… problemes que sorgien un rere l’altre fora punt i final. I de sobte, floreix la primavera i, amb ella, comença la recta final. Mires cap endarrere. És en aquest mateix instant en què descobreixes que tots aquells temors que només et voltaven pel cap eren buits i sense fonament. Ja veig la meta. I en ella reflectit el meu futur. Travesso la mar Mediterrània i l’ oceà Atlàntic arribant al meu destí. Un futur en terres desconegudes, experiències per descobrir, empremtes que han de ser marcades, persones per conèixer, racons per visitar… i un altre cop nirvis, incertesa, inseguretat, tots desencadenant un sentiment de malenconia.
Coloma Balboa Rosselló, 4t ESO C
