Reflexions d’una alumna de 3r d’ESO després de la lectura d’un fragment del llibre 50 palos… i sigo soñando, de Pau Donés.
Estic d’acord amb el text, perquè sense il·lusió estem morts en vida. No tenim metes ni un destí. Una il·lusió és allò que et fa aixecar-te cada matí amb un somriure, el que et motiva a fer les coses, i el que fa que vegis la vida amb colors i alegria.
Ell deia que quan estem il·lusionats som imparables, i crec que té tota la raó. Per exemple, jo, des de molt petita he volgut un moixet, i sempre em deien que no, que era molt treball i responsabilitat. Però no em vaig aturar mai, i com diu la meva mare “cal trobar solucions als problemes, i no donar-ne més”, llavors ho vaig fer. Fa uns quants dies, em varen comunicar que n’adoptaríem un i ara tinc una preciosa moixeta anomenada Leia.
Quan volem qualque cosa ningú no ens pot aturar. Com diuen a la pel·lícula Big Fish “hi ha moments en què un home ha de lluitar, i també hi ha moments en què ha d’acceptar que ha perdut el seu destí, que el vaixell ha salpat, que només un il·lús ho seguiria intentant … La veritat és que sempre he estat un il·lús”. El pare del protagonista va lluitar per la noia, i finalment, la va fer la seva dona, i van viure una vida molt feliç.
La il·lusió fa possible l’impossible, fins i tot quan costa.
Ariadna Román Gordillo, 3r ESO C
