Era un dia qualsevol. Em vaig despertar a l’hora de sempre, i m’estava preparant per anar a l’escola quan em vaig recordar que no havia fet el treball de geografia, que s’exposava avui. No em vaig preocupar gaire, ja que vaig pensar que ho podria fer a classe.
Quan vaig arribar a classe, ens van donar la bona notícia que veuríem una pel·lícula, ja que no teníem més temari per donar. Jo estava feliç fins que em vaig recordar del treball que havia de fer. Però vaig pensar que em donaria temps a fer-lo després, ja que la “pel·li” era molt interessant com per no prestar-li atenció. A la classe següent vàrem fer un joc de rol, perquè no vaig poder fer el treball, i a la següent classe tocava exposar i jo no tenia res. En aquell moment vaig entrar en crisi i…. em vaig trobar una altra vegada al llit, molt alterada. Vaig pensar que només havia estat un somni. Però el més estrany era que en realitat no havia fet el treball i sí que s’exposava aquell dia. Però per ignorància vaig fer com si no hagués passat res.
Vaig anar a classe, i la sorpresa que me’n vaig dur quan vaig saber que veuríem la mateixa pel·lícula del meu somni i que tot hi passés exactament igual, em va fer venir calfreds. I em vaig dir a mi mateixa que només era una coincidència. Però a la següent classe vàrem fer el mateix joc de rol, i em va tornar a donar una crisi, ja que una altra vegada no havia fet el treball. En aquell moment em vaig despertar al meu llit. Això ja començava a ser sospitós, perquè tot es repetia una i una altra vegada. Vaig aprofitar aquest avantatge (si es pot dir així), i vaig intentar fer el treball, però mai aconseguia acabar-lo i tornava a començar.
Vaig estar així pel que em semblaven setmanes. Mai no aconseguia acabar el treball a temps, perquè el dia tornava començar.
Tot era siempre igual, mai no canviava res. Això ja m’estava esgotant i ja no sabia què fer per sortir d’aquell bucle infinit. Em vaig dir que no em podia rendir, ja que em quedaven moltes coses per fer. Ja em sabia la pel·lícula de memòria i tots els comentaris per fer gràcia dels meus companys.
Un dia vaig posar-me a fer el treball més ràpid, que mai no ho havia fet, i el vaig acabar dos segons abans de la classe de geografia. Era un miracle, mai no havia avançat tant el dia. Aquesta vegada no em va donar una crisi i vaig poder exposar el treball. I per la meva sorpresa no es va repetir el dia.
Ara ja fa 1 any d’aquest succés, encara no m’explico el que va passar i per què. Ho he investigat molt i no trobo res que ho pugui explicar. Ara ja he pogut passar pàgina, però vaig estar molt obsessionada amb això. Per més que cerqués respostes mai no les trobava. Encara penso que va passar realment. Però no puc evitar pensar que va ser un somni (bastant llarg) ocasionat per tot l’estrès i que el meu inconscient no estava tranquil. No havia fet el treball, el meu cap va crear aquest somni per fer-me entrar en raó. Però de veres que per a mi era molt real.
Silvia Garcías, 3rB
LA PÀGINA 