El 15 de novembre es commemora el dia de la Química, coincidint amb la festivitat de Sant Albert Magno, el patró dels químics, qui, entre altres moltes coses, va descobrir l’arseni al voltant del 1250. Aquest element químic està relacionat amb un verí, com va explicar el divulgador científic Daniel Torregrosa, en la conferència titulada “Historias de venenos, envenenadores y envenenados”, que es va celebrar a l’edifici Sa Riera de la UIB. A l’acte assistiren els alumnes de 4rt D i C del nostre institut.
MANIFEST 25 N + 364 (2022)
CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Tota la comunitat educativa de l’IES Son Rullan ens adherim al manifest del 25 N contra la violència de gènere, tant d’aquí com d’allà, de la resta del món. El lema d’aquest any és “25N i 364 dies”, és a dir, tot l’any a favor de la igualtat de gènere.
La importància de l’educació, de les competències socials i emocionals i la ruta assertiva són els trets que ens identifiquen com a centre i ens ajuden a aturar la violència de gènere. Seguidament recollim el treball de l’alumnat realitzat a les aules per aturar la violència de gènere.
Volem construir una societat que:
- No discrimini a ningú per qüestió de sexe.
- On les dones mereixin respecte i igualtat com la resta de la humanitat.
- On es respecti el proïsme com a si mateix/-a.
- On pugui ser-hi tothom i no hi falti cap dona.
- On l’amor no sigui control.
- On hi hagi igualtat de sous, drets, professions i conciliació familiar sense distinció de sexe.
- On la vida sigui el més important.
- On la igualtat sigui l’ànima de la llibertat.
- On ens vulguin vives.
- On el masclisme sigui considerat de covards.
- On les diferències ens unesquin.
- On educar en feminisme sigui educar en igualtat.
- On, si és amor, no es fa mal.
- On NO sigui NO.
- On estiguem totes unides i sempre vives.
Per això manifestam, amb veu alta i clara perquè tothom ho senti, que:
- No només fan mal els cops.
- Ens poden trencar la mà però mai la veu.
- No volem flors sinó respecte.
- No volem sentir-nos valentes quan sortim al carrer, sinó sentir-nos lliures.
- Juntes som més fortes.
La violència adopta diferents formes segons els moments i llocs. Esperam erradicar:
- L’assetjament a una companya docent, del Madina.
- L’assassinat de 68 dones i de 4 infants.
- Els abusos, violacions i vexacions de menors.
QUAN EN FALTA UNA, NO SOM LLIURES!!!!
NO ÉS NO!!!!
Estic mort, però no m’ho tingueu en compte. A veure, no estic mort com un d’aquells que estan tots fets pols. Pobrets, els anys no els han caigut bé. Jo no obstant sóc un vampir de més de 400 anys, per ser exactes 432 anys, 5 mesos, 2 dies, el vampir més temut i envejat de tot Transsilvània. Temut perquè quan era només un nin petit vaig ser nomenat el caçador de persones més gran. I envejat perquè, com ja us he dit, tots els monstres tenen enveja del meu cutis impecable. I molts us estareu preguntant, i què va ser de la teva vida mundana? No hi ha gaire per explicar, era tan sols un jove de 25 anys que s’havia llicenciat en psicologia per després acabar a la cua de l’atur, 5 anys d’estudi per a res. El més interessant va ser la meva conversió. El dia que em vaig convertir en vampir, no només jo em vaig convertir sinó mil persones més. Tot va començar un dia al poble de Westviu on vivia, en una tarda molt ennuvolada, el cel no tenia un color normal, tenia un color negre fosc. Quan aquest fum va arribar al poble la gent es va infectar i va començar a convertir-se en vampir. I aquí la meva història de com em vaig convertir.Com veieu no era gaire interessant, o com dic jo, no era cap col·lega guai .Com podeu veure soc un vampir modern. I bé, fins aquí la meva “vidabook” sobre la meva vida de vampir.Ja sabeu, podeu tornar per si voleu tips de bellesa o com viure una vida sana amb la dieta de la sang.
Samay Molina, 3r ESO B
Les nostres alumnes de 2n de Batxillerat Noelia Rabadán, Lucía Tortajada i Ainhoa Yglesias han recollit aquest dilluns el premi pel seu treball «Complementos para mejorar el rendimiento académico: ¿Es cierto lo que prometen?» Les tres són guanyadores d’una matrícula gratuïta del primer curs complet de qualsevol titulació oficial de la UIB i l’estada gratuïta durant el primer mes del curs a la Residència d’Estudiants de la UIB, o, en cas de no tenir previst de viure-hi, un abonament anual a les instal·lacions esportives de CampusEsport. Enhorabona a les tres i també a la professora responsable del treball, Iris Morey Serra! Orgullosos de Son Rullan!
Si voleu llegir la notícia completa, clicau en aquest enllaç: https://diari.uib.es/Hemeroteca/El-Consell-Social-de-la-UIB-lliura-els-XV-premis.cid684328
La pluja d’aquesta setmana ens ha deixat algun moment màgic. Bon cap de setmana!
L’últim que recorda abans que els seus ulls es tanquin per complet són uns petits braços envoltant-li la cintura. Tot és negre. Només es veu negre al seu voltant.
– Hi ha algú aquí? – la jove noia pregunta atemorida.
Silenci. Ningú respon. ‘Corre, no miris enrere’. Una cosa al cap de la nena li diu, ‘corre abans que sigui tard i t’atrapi’. Torna a parlar. Fa cas omís. Es queda mirant pels voltants intentant veure alguna cosa. Només es veu negre. Intenta moure’s, mou un peu, l’altre. I de sobte, veu algú. Una petita figura, un nen petit aquí al costat d’ella. Aquest el mira innocentment, amb els ulls aiguats i una mica vermells pel plor anterior.
– Els teus ulls són blaus, com els meus – la nostra jove protagonista torna a parlar.
– Això és dolent, a ell li encanten les persones amb ulls blaus – el petit mira la nena als ulls per primera vegada. I és cert. Tot dos tenen els ulls blaus. Just com a ell li agraden.
– Hem de córrer – el petit estira la nena perquè es mogui.
Tot dos comencen a córrer, en un espai negre, sense un rumb segur. Una cosa els deté amb una força sobrenatural. El petit mira la nena atemorit, sabent el que passarà en uns minuts. Ella, confosa, es posa davant de l’infant en un intent de protegir-lo.
– No podrás escapar de la meva persona per molt temps, Emma – una veu greu i ronca parla.
L’ara anomenada Emma tremola al seu lloc. I el petit només observa els seus moviments. Una ombra es fa present a la banda esquerra de tots dos nens. Tant Emma com el petit observen la figura. Cabells arrissats, figura alta i musculosa. Un home adult. Aquesta d’esquena.
– Acosta’t, petit – diu l’estranya figura.
El petit d’ulls blaus segueix les seves ordres. El silenci ha tornat. Emma tanca els ulls amb por. Uns minuts de silenci no fan mal a ningú, veritat? S’escolta com un pes mort cau a terra. Emma obre els ulls. Observa la figura de l’infant d’ulls blaus, ara amb una expressió morta. Igual que ell, també mort. Alguna cosa toca la seva espatlla dreta. La jove d’ulls blaus es gira per observar qui l’ha tocada. La figura estranya té una pistola a la mà. Apuntant directament el pit de la noia. Emma mira els ulls de la figura, d’un verd entranyable, un verd únic. I tan aviat com obre la seva petita boca per a dir que reconeixia aquests ulls, se sent un tret.
Emma Parker va ser assassinada pel seu pare, a l’edat de 7 anys. Aquest també va matar a William Parker, el seu fill menor, a l’edat de 4 anys. Tots dos posseïen uns ulls blaus únics. I alguna vegada van brillar sota la llum de la lluna, cert?
Andrea Buendía, 4t A
Fa dos anys, vaig anar d’acampada amb l’escola a Sa Foradada i juro que mai m’oblidaré aquell moment i com vaig fer el major ridícul de la meva vida.
Era un divendres del mes de juny a la nit, i com no, als idiotes dels meus companys se’ls va ocórrer la genial idea de fer una prova de valor. Consistia a estar tot sol al bosc durant mitja hora. I al pobre de mi li va tocar fer-la. Quan ja estava tot sol amb l’única companyia dels arbres i qualque altre insecte, vaig escoltar el rugit d’algun animal famèlic. Al principi, vaig pensar que es tractava d’una broma dels meus companys, però quan vaig veure un llop que semblava no haver menjat en dies, vaig sortir corrent fins que em vaig adonar que m’havia perdut. De sobte, vaig veure entre la foscor una llum vermella. Aleshores, darrere meva va sortir un home cridant. Em vaig espantar molt i li vaig pegar un cop amb una pedra al cap. Temps després, em vaig adonar que estaven gravant una pel·lícula i l’ home del cop era el meu actor preferit. Després d’això, els monitors em van castigar una setmana.
Mai havia d’ haver acceptat el repte!
Ariadna Román Gordillo, 4tD
Si t’agrada llegir en format digital, aquesta pàgina segur que serà del teu interès. Hi trobaràs bibliografia de totes les matèries, llibres de lectura obligatòria i, el millor de tot, els llibres que t’agrada llegir. Pots demanar-los en préstec, ja que tots els alumnes de Son Rullan hi estau donats d’alta.
Eduteca t’interessa!!
https://eduteca.biblioescolaib.cat/
Heu vist la decoració de Halloween del segon pis? És genial! A l’institut hi tenim gent ben creativa, sí senyor. Moltes gràcies, Maribel, per aquest racó terrorífic que ens has preparat. Ha quedat espectacular!
LA PÀGINA 