https://drive.google.com/file/d/1BThZT6FnhlrfP3TLO86zls_RNFPlRRnO/view?usp=drivesdk
Després de Sant Jordi, ve una celebració molt especial entre el professorat del nostre centre: l’amic invisible. L’esperam cada any amb més il·lusió, acompanyats del professorat de sempre i del nou professorat que s’hi va afegint cada any, tan entusiastes o més que nosaltres. Llibres, llibres, llibres… Benvinguts siguin sempre!
Jornada d’activitats en la Diada de Sant Jordi. Els nostres alumnes han gaudit dels diferents tallers que s’han organitzat al centre: punts de llibre, ball de bot, escriptura cuneïforme, escacs, papiroflèxia, tir amb fona, poesia Blackout, Pasapalabra, cultura econòmica balear… Una diada ben completa i cultural per celebrar el que és també el Dia Internacional del Llibre. Gaudiu del dia i, si el temps us ho permet, passejau per la Fira del llibre de Palma. Bona diada!
Aquests són els relats guanyadors del nostre concurs de microrelats en llengua castellana. El tema era Tercer trimestre.
Primer Premi (compartit)
Llega el final de mi tercer trimestre hospitalario, mamá dice que ya hace un año. Creo que esto ya no me duele, a veces creo que ya no lo siento. Los médicos dicen que hay mejoría, pero llevo meses sin poder visitar mi antigua alcoba. Si tan solo pudiera salir de esta habitación… Quiero ver la luz, pasear por los campos de la abuela, llenos de flores de primavera, sentir la brisa en mi piel y la tierra bajo mis pies. Ya no sé si los días son más oscuros, o cierran las cortinas, o si ya no tengo fuerzas ni para ver. No consigo levantarme, esta cama de hospital se ha convertido en mi nuevo esqueleto. A diario oigo la campana de un nuevo niño superando el cáncer. ¿Cuándo llegará mi turno? ¿Cuándo sentiré volver a entrar la energía en mi cuerpo? ¿Cuándo mamá y papá dejarán de llorar?
AITANA ALBALÁ, 1 Batx C
Tras nueve largos meses de preocupación, ha llegado el gran día. Nada es como esperaba, aunque, sinceramente, tampoco me había puesto a pensar seriamente en el día de hoy. Médicos corriendo de aquí para allá por los pasillos, pacientes en cama y familiares de visita. El que iba a ser el día más feliz de mi vida en cuestión de horas ha acabado siendo el peor. Me invade una mezcla de angustia, impotencia y soledad. El doctor continúa hablando, dice algo como que han hecho todo lo posible, creo que piensa que lo culpo de algo. No he escuchado nada desde que he leído el acta. Hora de nacimiento: 9 ’10. Hora de fallecimiento: 9 ’11 y 9′ 12. Hemos pasado de ser casi tres a ser solo uno.
VÍCTOR MORANCHO, 1 Batx C
Segon premi
¿Mi nombre? No importa. ¿Lo que hago? Segundo de bachillerato. Llevo ya dos trimestres, diría yo que cuanto menos duros, estresantes y agotadores. El de castellano me tiene manía; la de filosofía corrige según el nombre, aunque fuera el mismísimo Aristóteles quien hiciera mi comentario de texto, al corregirlo diría: “El sin nombre, has sacado un cinco”. Y es que no hay manera. Y no hablemos de la física, y eso que estoy en el científico; el porqué me metí aquí no lo sé ni yo, pero qué se le va a hacer, a lo hecho, pecho, de perdidos al río, ¿no? De cabeza al tercer trimestre, las integrales acaban con mi salud mental, el ph es lo de las piscinas, ¿no?, la física parece uno de los siete círculos del infierno. Echo de menos las pachangas de educación física. Ya sabemos dónde encontrar los exámenes antiguos de selectividad. Cada día un examen. Todos los findes me vuelvo un vampiro, encerrado en mi cuarto sin ver la luz del día… Y se acabó, se acabó el tercer trimestre, tengo notazas, la EBAU me fue regular, por fin quedé un rato con mis amigos. Pero falta algo: tengo ya dieciocho años y se supone que debería saber qué hacer con mi vida. Puedo beber, puedo conducir, puedo ir a la cárcel, pero estoy mirando los grados de la UIB mientras me pregunto si me he cambiado los calzoncillos. No he aprendido nada.
JUAN LUIS HURTADO, 1 Batx C
Acabam el trimestre amb la darrera representació teatral de na Xesca Valentí, professora de català i de teatre de Son Rullan, que tanca la seva carrera professional amb aquesta obra que ens ha emocionat a tots, alumnes, pares i professorat, companys de viatge durant tants anys. Gràcies, Xesca, per tots aquests anys de dedicació.
“Durant tot el curs de 2023-2024 a l’IES Son Rullan un grup d’alumnes i una professora de català han fet una obra de teatre que s’ha interpretat 4 vegades davant d’altres alumnes i professors del centre, i fins i tot varen fer una sessió dedicada als pares dels actors i actrius.
Com a alumne que ha participat de forma activa en la interpretació de l’obra puc dir que ha estat una experiència impressionant. No només per assaborir què és ser actors i actrius, com bé es diu en una part del poema que es va recitar a l’obra, sinó que també hem après coses en companyia i sentint-nos part d’un grup on el respecte i l’acceptació predominava davant de tot.
Al començament només llegint els papers no volia fer-ho, sobretot perquè em faltava un marc de referència on situar les coses, però vaig provar de fer-ho de totes maneres perquè sabia que segurament m’agradaria. Sort que no me’n vaig anar, perquè sinó estaria penedint-me’n ara mateix. Aquesta experiència m’ha ajudat a cercar un hobby amb un valor real a més de donar-me una excusa per viure de forma més intensa que normalment. És una manera de connectar amb el tu més extern i d’adonar-te de les coses que fas, com petits gestos involuntaris o tics que pots tenir, fins a ajudar-te a expressar-te millor.
Jo he tingut la sort de tenir un paper clau que surt al final de tota l’obra, el paper d’Oscar a Tu ho ets tot, un musical molt emocionant i divertit que ajunta des d’humor en els moviments que fa aquesta parella tan brillant fins a referències de cultura general. Tot fet amb una coreografia que acompanya a una música amb un estil retro molt marcat i característic. És, sense dubte, el millor paper des del meu punt de vista, perquè conté molta expressió corporal i música molt atractiva.”
Sergio Boliang
Aquí en teniu alguns esquetxos i l’emotiu comiat a na Xesca:
La Real és un dels monestirs que es van fundar a Mallorca després que Jaume I conquerís l’illa l’any 1229. Està molt vinculat a la figura de Ramon Llull, ja que fou el lloc que trià per retirar-se i emprendre la vida religiosa. Avui els nostres alumnes de 3r d’ESO A, C i P, acompanyats per les professores Imma Bellver, Alexandra Garrido, M. José Molina i M. José Rúa, han realitzat una visita guiada pel monestir i el seu entorn.
LA PÀGINA 