Cerca

LA PÀGINA

Per estar al dia

Un dia vaig somiar…

Per Celia Galán Ruiz, 3r ESO B.

Basura inteligente

Treball realitzat pels alumnes de batxillerat Alejandro Peñalver, José Cabot, José Arenas, Alejandro Leal, Esther Hernández, Brais Lema i Álvaro Gómez, premiat per @Retotech@FundacionEndesa. La nostra enhorabona a tots els alumnes participants i a la professora coordinadora del projecte, M. Elena Landa.

Graduació de 2n de Batxillerat

Curs 2020-2021

Aquestes són algunes de les fotos de la graduació. Si voleu veure-les totes, heu de clicar en aquest enllaç:

https://drive.google.com/drive/folders/1REdJlf_xtvL3YCv9zaWOaQ7FevIgYYjc?usp=sharing

Enhorabona a tots els nostres alumnes de 2n de batxillerat!

Treu la llengua!

Molts estudiants i professors duen camisetes i dessuadores amb frases escrites en anglès. Com sonarien aquests eslògans en la nostra llengua? I en gallec? I en basc?

L’IES Monelos (A Coruña) ens presenta aquest projecte interdisciplinari en el qual han participat els departaments d’anglès, llengua gallega i tecnologia. L’objectiu era clar: emprar la moda com a instrument de normalització.

Els alumnes de l’institut gallec han aportat les camisetes i han participat en la traducció dels textos a la seva llengua. En les traduccions a la llengua basca i al català han participat l’IES Urbi de Basauri (Biscaia) i l’IES Son Rullan de Palma de Mallorca (Illes Balears).

Passau el ratolí per sobre del collage per veure el resultat del treball. Us sorprendrà!

Gràcies a l’IES Monelos per animar-nos a participar-hi!

Si un geni em concedís tres desitjos

Per Carmen Sorribas Fernández, 3r ESO C.

El procés creatiu

Per Tania Puente Alzate

Concurs de traducció de poesia de l’Alliance Française

Enhorabona a la nostra alumna Nerea Belinchón Barnés que ha guanyat el concurs de traducció de poesia en la modalitat 11-15 anys.

Moments difícils

Carla Verdera, 2n BATX C

Pandèmia: malaltia epidèmica estesa a molts països i que afecta molts individus del mateix país a la vegada. Aquesta és la definició que ofereix el diccionari DIEC per a la paraula pandèmia, però que mai havíem arribat a comprendre. Aquest fet va canviar el dia que ens va tocar viure en primera persona, el que vertaderament vol dir, i vàrem descobrir el significat que amaga al seu darrere. Solitud, incertesa, por, angoixa… són paraules que també podrien aparèixer en aquesta definició, perquè és el que sentirem tots nosaltres la primera vegada que vàrem experimentar aquesta nova realitat.

La pandèmia de la Covid-19 ens ha canviat la vida en tots els sentits, el nostre ritme de vida no és el mateix que fa un any, i hem hagut d’aprendre a viure envoltats de mascaretes, gel hidroalcohòlic i metres de distància. No ha estat gens fàcil, i encara ara estam lluitant contra un virus que va arribar per sorpresa quan menys ho esperàvem i necessitàvem. Però abans de queixar-nos dient que som una generació desgraciada i maleïda, podem mirar enrere i veurem que no és la primera vegada que succeeix un fenomen d’aquestes característiques. La pitjor pandèmia es remunta al segle XIV, concretament parlam de la pandèmia de la pesta negra de l’any 1348, sens dubte una pandèmia devastadora que va acabar amb milions de persones i les ganes de viure de la majoria de la població. Davant unes condicions de vida pèssimes, una medicina molt poc desenvolupada i la ignorància i la superstició com a motor del món, els poderosos van haver de cercar un boc expiatori per conservar el seu poder i exculpar la religió. No varen trobar millor escapatòria que culpar el poble jueu de la desgràcia mundial que estaven vivint. Una solució, des del meu punt de vista, poc intel.ligent, ja que no tenien res a veure amb la malaltia ni la possibilitat d’emmalaltir.

Si aplicam els mateixos criteris a la pandèmia de la Covid-19, veurem com en realitat no hem avançat tant respecte al segle XIV. Ja no parlam d’una població analfabeta ni tan supersticiosa, però sí d’una generació molt més manipulable i amb un esperit crític poc desenvolupat degut, en gran part, a les noves tecnologies. Les persones no jutgen per elles
mateixes, es deixen dur pel consum de masses i no valoren les conseqüències dels seus actes. La intolerància, la mala educació i el poc coneixement encara estan molt presents en la nostra societat i s’ha pogut comprovar fàcilment aquests darrers mesos, en què hem hagut de fer front a situacions difícils i poc agradables. Tenint en compte que comptam amb una medicina molt més avançada i uns grans coneixements científics, fer front a la pandèmia ha resultat igual de complicat que fa set segles, degut a la falta d’experiència i la poca informació que es té fins que no es viu en primera persona.

En conclusió, per lluitar contra una pandèmia d’aquestes dimensions és necessari un compromís social de respecte i solidaritat. Dos aspectes que van mancar durant la pandèmia de la pesta negra, però que al segle XXI encara no hem estat capaços d’aconseguir. Parlam de dues pandèmies molt diferents entre si pels segles que les separen, però que en el fons són un reflex l’una de l’altra. Moments difícils, on les ganes de sortir-ne són evidents i en què sense una postura ferma és fàcil caure en mans de les fal·làcies i les mentides dels més incultes.

Un somni estrany

Ahir a la nit, vaig tenir un dels pitjors somnis que he tingut mai, en el qual hi apareixien dues de les meves pors. Però m’estic avançant, comencem pel principi.

Com sempre, me’n vaig anar al llit a les dotze de la nit. Quan em vaig aixecar eren les nou del matí, però no hi havia sol, sinó una lluna vermella com la sang. Estranyada, vaig anar al saló per preguntar què passava. Allà vaig veure els meus pares morts mentre se’ls menjaven unes aranyes gegants. Estava horroritzada. Només plorava mentre els veia sent devorats per aquells monstres. De sobte, una aranya em va veure i va començar a córrer cap a mi. Jo també vaig córrer, però cap a la porta que dona al carrer per fugir d’ella. Vaig despistar-la en un semàfor i em vaig encaminar cap a la casa de les meves cosines. Quan ja era allà, vaig trucar a la porta, però no vaig tenir resposta, així que vaig entrar per la porta del darrere que, per sort, estava oberta. Vaig entrar, però el millor hauria estat no haver entrat, perquè la mateixa escena de ca meva es veia a ca seva. No podia més. Volia que qualcú em tragués d’aquell malson. I com si algú m’hagués llegit la ment em van despertar. Els meus pares estaven preocupats perquè deien que no parava de suar i plorar. Els vaig donar una abraçada i els vaig dir: us estimo. Són els meus herois.

Espero no tenir mai més un somni com aquell en el qual perd la meva família i hi surten aranyes. Les odio.

Ariadna Román Gordillo, 3rC (2)

Bloc a WordPress.com.

Up ↑